Tu,

per casualitat tornes a ocupar-me. Se'm desborda inesperadament, inevitablement, el desig intacte de tu.

Ara sé que ets un viatge d'estiu que va arribar massa aviat. Vaig viure't incrèdula, poruga. Protegint-me de mi, del meu desig cap a tu que de tant intens m'espantava. Em sentia massa vulnerable llavors.
No vas ser fàcil, ni calma ni port, però del naufragi m'han quedat emocions intenses, i delicades.Vaig descobrir en tu una sensibilitat extrema a la meva fragilitat. Sentia que impotent et donava un poder sobre mi que et feia mal, que rebutjaves. Suposo que tu també volies ser el fràgil. Vaig sentir trepitjats uns límits que no hagués hagut mai de deixar-te passar. Però que, és clar, vaig descobrir-los amb tu, aquell any vaig traçar frontera després de tu.

T'escric per donar altaveu al meu desig, desitjós de protagonisme i intencionadament ignorant, que es fa el suec com si s'hagués resguardat de la tormenta i no volgués saber-ne res, d'aquesta història.

una abraçada,
e.

Créixer

M'he quedat malalta. Ha acabat el que va començar fa 9 mesos. Asseguda en un vagó de la línia 9 el dia 29. Aquest matí, trompetes de satisfacció. Asseguda a l'extranya línia 9 sentia com una implosió de satisfacció m'omplia els ossos. No podia saltar i cridar perquè un virus ha decidit instal·lar-se en la meva alegria i alliberament. Esternuts, ara sí, sense por (ahir cada cop que esternudava sentía un espant com de tuberculosi). Mal d'ossos, aquests ossos que no saben si riure o plorar després de, campions, suportar tantes tensions els últims mesos, tots aquests anys.

Estic íntimament feliç perquè ha anat molt bé. Ara sí que em crec que el resultat és el que menys em preocupa. Volia arribar fins aquí sencera, trompeta i satisfeta. I així estic.

I espero amb calma la febre, aquella febre de l'adolescència, de quan havíem de créixer físicament, amb dolor d' ossos i músculs que declaraven l'estat d'excepció. La febre de les coses importants.

Toc de queda cap problema. Cos, aquest estiu és teu.

Perdre la il·lusió

Il·lusió: Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Crec que ha arribat l'hora de perdre la il·lusió.