de febrer 03, 2011

The constant gardener





Què fa que aquesta pel·lícula m'emocioni tant?
El principi?
El final?
La mirada i el somriure de'n Justine?
La impressionant Tessa?
La constància i la passió enamorades?
Qui és qui?

3 comentaris:

elisewin ha dit...

Ja ho sé...

és ROMÁNTICA EN TOTS ELS SENTITS.

ja m'he quedat tranquila.
ja sé perquè ploro i moquejo mil vegades durant la pel·lícula cada cop que la veig.

ah,i veure al Ralph amb la samarreta suada també és_molt_emocionant;P

montse ha dit...

M´agrada molt, és romàntica i també una denúncia a la Indústria famacèutica. L´he vist dues vegades.
Tessa és la passió, l´obstinació. Justin és afable, tranquil, després canvia.
El final m´agrada més que el principi, perquè l´amor de Justin per Tessa li fa indagar sobre la vida d´ella, i descobreix qui és realment la seva dona; s´acosta més a ella.
:)

La Menor Intención ha dit...

És una molt bona pel-li, i mira que jo no donava un duro quan anava a veure-la.