Avui, el meu cos

Salten tres pistons,
arbitràries obsessions:
qualsevol fantasia_no corresposta,
un miratge anunciat,
la soledat_el caldo de sempre,

els darrers dies mentals,
i ja tenim el festival.

________________________

El meu cos,
tendre i aspre,
es remou dintre la closca
i es fa mal.
Perquè no entén tant de fred,
no entén tanta roba,
vol més pell i no li toca.
________________________________

I la laura_cos i pensa_ment,
es carrega de liturgia,
impacient però conscient,
fa veure que no hi sent,
i mira enfora que despista.

A veure si passant les hores,
el dia empeny,
i demà el cos,
com un gos,
troba el lloc,
i jau, de nou,
impotent.

__________________________

Com deia el poeta,
"mots com heures"
s'arrapen al pit,
l'escalfen,
li calmen el neguit,
li arranquen el plor,
el gronxen,
avui, el meu cos
és petit.

___________________________

La lluita és ben ordinària:
entre el desig i el saber estar,
amb el que hi ha.