És difícil escriure quan les emocions són tant pures que cremen.
Avui el Jaume ha estat a l'alçada. Tot un matí a l'hospital allà amb la seva samarreta rosa HE. He estava rodejat de les dones: parella, germana i filla en un trío una mica desafinat que es delia per estar allà, al costat de l'alçada de'n Jaume.
No és una alçada intelectual,
que la té,
no és una alçada dominant,
no li cal,
no és una alçada d'estereotips,
els trenca,
en Jaume està a l'alçada de persona.
Persona generosa, senzilla, agraïda.
De muntanya austera però florida.
Avui li han canviat la sang tres vegades i ell allà, estès, somrient adormilat. El seu cor, gros i pacient, ha bategat sense victimisme, sabent en cada moment quin era el seu lloc. Ha bategat amb entusiasme. És el Jaume.
El meu pare.
Ética y moral en el debate educativo actual
Fa 3 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada