Després de les meves
aparicions estelars a d'altres blogs, continúo amb les meves historietes...
Porto uns quants dies amb la centrifugadora posada. Uf, això de comparar la meva vida amb una rentadora no és la primera vegada que em ve al cap. La roba és la que és. Jo la trio poc. De vegades se m'acumula bruta, de vegades la netejo obsesionadament, i hi ha moments...en els que la centrifugadora es descontrola. El millor són els programes de llana, amb centrifuga delicada...
Y el pitjor: parada con agua en la cuba. brrr, i com obris la rentadora sense adonar-te'n...crisis.
Em va afectar l'
Enemigo del pueblo, l'obra que vaig anar a veure a Madrid. L'ànsia d'entendre el món i de fer-se entendre és la meva petita obsessió...però de vegades se'm descontrola, i em frustro i em decepciono quan malgrat la meva fe en la paraula, me n'adono que, com han dit molts savis ( i moltes sàvies;), la paraula ve carregada i es rep carregada. I pel camí perd la puresa, es filtra, distorsiona, i un cop a dintre la ment, sembla que les lletres es disgreguin per la matèria gris i es tornin a trobar amb un significat diferent, adaptat a les necessitats i limitacions del que rep el missatge.
I jo em desespero, perquè inocent de mi sóc de les que crec, com el meu nou amic Marina, que la paraula, la comunicació, ens fa lliures quan busquem camí entre
la selva del llenguatge.I he tornat a resignar-me a pensar en el món ambigu...
tot i que, una mica quijotesca, sé que tornaré a la meva obsessió, a buscar noves fórmules, noves paraules, nous anàlisis per entendre...
(ah, mentrestant, i com podeu suposar al llegir les voltes del rentat, continuo sense un curro estable, a l'atur oficialment, però bé...crec que amb una mica de paciència ho portaré bé...)
bona tarda
