d’octubre 01, 2007

Gràcies Iciar.

Mataharis.Rodona. Vida dintre del cinema.

Un dia d' aquests escriuré a la Iciar Bollaín i li demanaré que em deixi viure dintre d' una pel·lícula seva. Amb els seus guions, ser una de les dones que ella dibuixa. La humanitat que desprenen em commou tant que m' enganxa.

Voldria sentir-la sempre. Voldria conèixer-les a totes i tenir-les a prop, família de dones (i homes amb humanitat, també, ben a prop, al llit;) -en Manuel-).

Estic en plens efectes de la droga.

Gràcies,
un altre cop, Iciar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

R. y yo también la vimos el otro día... Ha sido de lo que más nos ha gustado en el cine últimamente. Esperemos no llegar nunca a la situación del matrimonio cincuentón, ufff. Molan las historias y cómo actúan todas las actrices. Me sorprendió Najwa!

Un petó molt gran, L.!