Mascle

Sanjosex

No em fa por fer servir la paraula "mascle" per definir la "persona" que ahir ens va fer gaudir tant al concert del C.A.T. He de dir que tan la Bella com jo mateixa li vam riure totes les gràcies, totalment "embabades" pel de la Bisbal, una mica animal salvatge, sí, però arran de terra.

Albert Pla

Ahir al Harlem vaig tornar a viure l'Albert Pla en directe. BRUTAL.

"...perquè ell és l'home amb qui somien les dones quan somien amb homes
i ell és l'home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l'home amb qui sospiren les dones que els homes no poden
i ell és l'home que conforta les dones
i ell és l'home que consola les dones
i ell és l'home amb qui es masturben les noies
i ell és l'home que ens roba les nòvies

i ell és l'home que espia les dones i fa sol i és diumenge
i ell és l'home que miracle la hòstia les fa seves de pressa
i ell és l'home que acompanya les dones de bracet a l'església
i ell és l'home que confessa les dones
i ell és l'home que pastura les dones
el cabró que se'ns carda les cabres
i ell és l'home que ens roba les nòvies

i ell és l'home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l'home que es pensen els homes que obssesiona les dones
l'obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l'home que no veuen els homes
i ell és l'home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones..."

hombres

"Están loquísimos, querida...los hombres. Lo que tienes que buscar es uno que tenga una locura lo suficientemente grande, tranquila y generosa para incluirte."

El festín del amor, Charles Baxter.

Com que (per fi) trobo llibres que m'absorveixen (des de Vila-Matas ja no he parat: el bèstia i lúcid Houellebecq em va abduir i ara estic de festín amb aquest impressionant llibre), doncs ja no tinc tantes ganes d'ensenyar el melic;)

i per això, crec,
no escric.

Gràcies Iciar.

Mataharis.Rodona. Vida dintre del cinema.

Un dia d' aquests escriuré a la Iciar Bollaín i li demanaré que em deixi viure dintre d' una pel·lícula seva. Amb els seus guions, ser una de les dones que ella dibuixa. La humanitat que desprenen em commou tant que m' enganxa.

Voldria sentir-la sempre. Voldria conèixer-les a totes i tenir-les a prop, família de dones (i homes amb humanitat, també, ben a prop, al llit;) -en Manuel-).

Estic en plens efectes de la droga.

Gràcies,
un altre cop, Iciar.