Com que em costa descriure la música i les sensacions dels concerts, tan sols diré que el d'ahir de Coco Rosie a l'Apolo va ser sensacional. De nou una emoció d'aquelles que enganxa, un món sonor que atrapa i vols quedar-t'hi a viure. I la Coco, amb la seva veu infantil i arrancada que em recorda a la de la Bjork, però amb una personalitat que li dóna deu mil voltes a la creguda islandesa (tot i que la seva música m'encanti, em posa dels nervis el seu rotllo de deesa del glaç...), em va seduir.Al contrari que el dijous amb en José González, ahir a la nit el directe va superar els discos. M'agrada molt com han evolucionat, mantenint les seves joguines, les veus naïf, però ara amb bases electròniques contundents i ritmes hiphoperos (jeje, no sé que en pensarà en wolvie;). Vaja, que només em cal afegir que porto tot el dia monomusical...
5 comentaris:
....que hiphopero ni que leches!!!!!!!!!!!!!!...com tornis a dir quelcom semblant....punyeteros popis de luxe!!!!!!
Ooh,wolvie, no t'enfadis. Sóc una pagana a la deriva per aquests mons musicals...vull sentir la teva opinió (cara a cara)sobre això del pop de luxe...i com és que t'ha picat tant...:P?
Em retiro als meus aposentos de llimona,mel i aigua calenta...bu, pobreta elisewin...
doncs sembla mentida, però a lleida també hi ha concertassos de tant en tant. Tinc una clara tendència a quedar-me enganxada a les veus masculines dignes d'un castratti, nascudes més amunt dels pirineus. I tu ja saps, que a mi els homes m'agraden forts i peluts. No se, la música es lo que tiene, que harmonitza amb aquells racons menys carnals del nostre cerebel.
Doncs si, en Jay Jay Johanson, a banda de fer lletres absurdes, es encisador en persona i molt campechano. Sense el baixista fasion que l'acompanyava, li poses una camisa de franela i una destral i talment colaria com el llenyataire que talla els boscos escandinaus per fer mobles ikea.
Un vespre de divendres rodó.
Saluditos des de dins dins del mar de boira.
Teeeeeelmewheeeenthepartysoooooveeeerrrr....
Laiots
Ostres Laiots, m'ha agradat veure escrit això de forts i peluts (té molta força evocadora;)
M'apunto el nom de'n Jay Jay (sembla un dibuix animat japo)i el poso a la secció de llenyataires de sèrie.
Un besu desde la melillimona i el gelocatil*
rectifico les meves paraules anteriorment abocades en aquest "article".....bé de fet no del tot....que cony no rectifico ni una paraula!!!!!!!!! El que sí diré i no vaig dir l'altre dia és que després d'haver-los escoltat no em semblen tan dolents, de fet em semblen bons i tot, sobretot després de què la cançó de "japan" se'm quedés travada en el cervell...molt bé patufa, bon grup i escoltat en bona companyia milloren un munt!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada