Micah P Hinson

Preciós descobriment acabo de fer. De la mà (del memollapis) de la retrobada Ona.
Just el dilluns vaig escoltar-lo per primer cop i ja no he parat, junt amb la Shannon Wright, ja no puc parar d'escoltar-los i escoltar-los.
I ahir me n'entero que just el dilluns actuava a la sala Bikini de Barcelona. Arg...

Buf, quin tornado, obsessiu, però vital i alegre (!).

Fantàstica evasió per al dia de Sant Jordi, per volar amb els dracs i no punxar-me amb les roses;) sort que tinc una cita amb la Gabi...

Un gran tòpic: la música és la meva droga. I és suficient, i no tinc ressaques, viatjo a territoris molt intensos i emocionalment satisfactoris, rodons...quin perill...no puc viure sense banda sonora
I aquest divendres, recordo, Nick Cave.
Quin xute porto.........:*)

Contentisme

Ei,
eo,

el dolor se'n va cap al cap, el cap escriu, escriu posts tristos, interns, sovint terapèutics i poc entenedors, emocions exposades i traïcionades alhora per les paraules. Costa expressar-lo amb el cos...s'ofega i puja al cap.

Però el contentisme es queda al cos: riu, passeja, xerra amb els amics, somia despert, rega el llimoner, cuina, canta, llegeix David Lodge, escriu de papallones i roures, relaxa el cap que com tonto es deixa portar per les activitats més estratosfèriques...

*aquests dies ballo amb el monstre*)

Innocència

No dic res de nou. Frankenstein em resulta dolorosament proper.
En aquesta escena tan famosa sempre he dubtat qui era la imatge pura de la innocència: la nena que amb els ulls oberts i un somriure no desconfia del monstre, o el monstre que, innocent, no desconfia de sí mateix i s'apropa a ella. La nena víctima del monstre i ell víctima d'ell mateix. I aquest fotograma, un instant de llibertat.
I també hi veig quelcom més dolorós: com la nena i el monstre poden fondre's un cop passa l'instant. El rebuig d'ella per l'agressió i la ira d'ell, impotent, contra ell...l'inici del cercle de violència.

La història del monstre em va impactar quan la vaig llegir, adolescent. I el seu simbolisme m'ha acompanyat tota la vida. Per cert, m'esgarrifa com acaba la novel·la.

Grinderman

Feia temps que buscava...amunt i avall pel mp3, la música que m' acompanyés aquests dies atabalats i intensos...no ho aconseguia...
i avui, per fi, he tornat a sentir l'impuls, l 'acoplament d'ona quasi elèctric que m'ha fet ballar dalt de la bici mentres lliscava pel carrer Perill...
Grinderman. Perillós. Sensual, fosc, intens.
Nick Cave. Grrrrr...
go tell the women
We re sick and tired
Of all this self serving grieving
All we wanted was a little consensual rape in the morning
And maybe a bit more in the evening
We are scientists
We do genetics
We leave religion
To the psychos and fanatics
But we are tired
We got nothing to believe in
We are lost
Go tell the women that we're leaving...

25 d'abril 2008. Pavelló Olímpic de Badalona. No he escrit cap llibre ni he plantat cap arbre ni he tingut cap fill: veuré a Nick Cave en directe!!!

L'Espernallac a la Fira Medieval de Florejacs

L'Espernallac omple Florejacs d'homes flor encantats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
T'ha agradat?
Més fotos aquí