Ei,eo,
el dolor se'n va cap al cap, el cap escriu, escriu posts tristos, interns, sovint terapèutics i poc entenedors, emocions exposades i traïcionades alhora per les paraules. Costa expressar-lo amb el cos...s'ofega i puja al cap.
Però el contentisme es queda al cos: riu, passeja, xerra amb els amics, somia despert, rega el llimoner, cuina, canta, llegeix David Lodge, escriu de papallones i roures, relaxa el cap que com tonto es deixa portar per les activitats més estratosfèriques...
*aquests dies ballo amb el monstre*)
