tHE DaRK kNighT

Aneu a veure-la.......

"Se acentúa en su rostro la sombría conformidad del que alcanza la paz a través del moderado razonamiento y no con el alegre desorden de la existencia total..."

En el paper posa que és de Goytisolo, però no hi tinc cap referència més...

Posant ordre (moderat) a les meves coses, a la meva vida després del loop estiuenc, he trobat aquesta frase escrita en un paper dintre d'una caixa. El moderado razonamiento m'ha provocat un calfred i el alegre desorden de la existencia total m'ha ruboritzat, com si fos quelcom que no em pertany... un somriure trencat, de sombría conformidad m'ha envaït...I m'he aturat, com si algú m'hagués fotografiat sense avisar, espantada pel resultat.

Continuaré posant ordre amb un desconcert intern que balla amb la música de Beirut (gràcies Gabi;)...aquesta dualitat em trasbalsa des de fa mesos...necessitat d'ordre i calma per a portar les regnes d'un desordre no del tot alegre d'existència total...de moment he de resignar-me conscientment a regir-me per la raó, ja que els meus impulsos són massa bèsties per fer-me feliç.

...Sicília

Carrer Mesquita de Palermo...

Fantàstica Sicília, molt viva, el volcà tremola sota i no deixa que els seus habitants s'adormin. Arrassa runes i en conserva de mítiques.
I la mar...aigües clares sota un fons fosc, de lava.
Palermo m'ha seduït: mig àrab, mig catòlica, mig universal, mig rural...la barreja i el bullici dels carrers t'atrauen en un escenari on a cada cantonada poden passar coses...mirades...

I el millor: poder parlar en catañolitalià amb tothom!!!

Bé, en aquests casos, i amb humiltat, una imatge val més que mil paraules. De moment he fet una tria, hi aniré afegint algunes més...

Sicilia...

Barreja de tòpics i una obsessió malaltissa pel Padrino (i no ho neguem, enamoradíssima de Michael Corleone, Al Pacino): el meu somni de petita era anar a Sicilia.

La versió adulta ha estat Tony Soprano: no va ser amor a primera vista però amb el roce...

My doG, què malament que anem d'amors obscurs...tíos violents i protectors. glups.deu ser la versió heterofemenina de les tíes rosses amb tetes neumàtiques. o algo així....
perdó, paro de dir estupideses que encara perdré alguna amistat políticament corrent...;)

Iuujuuuu!

Aquest diumenge marxo cap allà: Etna, Corleone (sí, sí, penso fer la turistada d'anar a Corleone i fer-me una fotooo!), Palermo, Taormina, illes Eòlies...

paracetamol i vitamines per al meu decaigut estat d'ànim dels últims dies. He decidit, fa deu minuts, amb l'esperança -ecs- totalment perduda ja, que només em queda el sentit de l'humor per remuntar-me d'aquest incert i aleatori estat.

uf, ara tinc aquella extranya (i patètica?) sensació de que algú està mirant la pel·lícula de la meva vida i hi troba sentit a tot plegat...

ai
com ens hem de veure...

de nou,
bon viatge als que us quedeu

i una especial menció als que us toca treballar sota l'aire acondicionat (o les corrents d'aire casolanes amb imprevistos i esfereïdors espetecs de portes) i l'espectacle d'hipocresia mundial dels jocs olímpics xinesos. Ep, més enllà de l'esport, of course.

molta paciència per a vosaltres,
aprofiteu les nits
i mengeu síndria!

mua*

Tornada

Ja sóc tornada. He dormit 11 hores i divago per casa, reconeixent les maneres de fer, les habitacions, la petita cuina, el pati gran ple de calor. El meu cap encara no sap on ubicar-se: les imatges de muntanyes i nens, les mirades i les emocions, sempre en brut, sempre intenses; ballen en una coreografía ansiosa per trobar el seu lloc ja en la memòria, i esdevenir un record ordenat i revisable pel temps. També intento controlar les conclusions de com ha anat tot, reviso els fenòmens metereològics que han aturdit el meu cap i el meu ser aquests dies per establir-los en una línia lògica, constructiva i que em digui que ha estat bé.

Me n'adono de com em manipulo.

Tanmateix estic contenta i tranquila. Tenia ganes de tornar, sortir de la boira per veure-hi clar. I ahir a la tarda la laura latent em va sobreixir i vaig trobar el meu espai a casa. I això és un triomf.

Així que d'alguna manera torno a ser aquí. I veig que malgrat tot no m'he perdut.

Rellegeixo el post i flipo de lo críptic que és.
Bé, per ara, no hi ha més claredat.

Diumenge marxo a Sicília, un nou viatge on m'ho enduc tot de nou...a veure que passarà.

Us he trobat a faltar.