Barreja de tòpics i una obsessió malaltissa pel Padrino (i no ho neguem, enamoradíssima de Michael Corleone, Al Pacino): el meu somni de petita era anar a Sicilia.La versió adulta ha estat Tony Soprano: no va ser amor a primera vista però amb el roce...
My doG, què malament que anem d'amors obscurs...tíos violents i protectors. glups.deu ser la versió heterofemenina de les tíes rosses amb tetes neumàtiques. o algo així....
perdó, paro de dir estupideses que encara perdré alguna amistat políticament corrent...;)
Iuujuuuu!
Aquest diumenge marxo cap allà: Etna, Corleone (sí, sí, penso fer la turistada d'anar a Corleone i fer-me una fotooo!), Palermo, Taormina, illes Eòlies...
paracetamol i vitamines per al meu decaigut estat d'ànim dels últims dies. He decidit, fa deu minuts, amb l'esperança -ecs- totalment perduda ja, que només em queda el sentit de l'humor per remuntar-me d'aquest incert i aleatori estat.
uf, ara tinc aquella extranya (i patètica?) sensació de que algú està mirant la pel·lícula de la meva vida i hi troba sentit a tot plegat...
ai
com ens hem de veure...
de nou,
bon viatge als que us quedeu
i una especial menció als que us toca treballar sota l'aire acondicionat (o les corrents d'aire casolanes amb imprevistos i esfereïdors espetecs de portes) i l'espectacle d'hipocresia mundial dels jocs olímpics xinesos. Ep, més enllà de l'esport, of course.
molta paciència per a vosaltres,
aprofiteu les nits
i mengeu síndria!
mua*
