Barreja de tòpics i una obsessió malaltissa pel Padrino (i no ho neguem, enamoradíssima de Michael Corleone, Al Pacino): el meu somni de petita era anar a Sicilia.La versió adulta ha estat Tony Soprano: no va ser amor a primera vista però amb el roce...
My doG, què malament que anem d'amors obscurs...tíos violents i protectors. glups.deu ser la versió heterofemenina de les tíes rosses amb tetes neumàtiques. o algo així....
perdó, paro de dir estupideses que encara perdré alguna amistat políticament corrent...;)
Iuujuuuu!
Aquest diumenge marxo cap allà: Etna, Corleone (sí, sí, penso fer la turistada d'anar a Corleone i fer-me una fotooo!), Palermo, Taormina, illes Eòlies...
paracetamol i vitamines per al meu decaigut estat d'ànim dels últims dies. He decidit, fa deu minuts, amb l'esperança -ecs- totalment perduda ja, que només em queda el sentit de l'humor per remuntar-me d'aquest incert i aleatori estat.
uf, ara tinc aquella extranya (i patètica?) sensació de que algú està mirant la pel·lícula de la meva vida i hi troba sentit a tot plegat...
ai
com ens hem de veure...
de nou,
bon viatge als que us quedeu
i una especial menció als que us toca treballar sota l'aire acondicionat (o les corrents d'aire casolanes amb imprevistos i esfereïdors espetecs de portes) i l'espectacle d'hipocresia mundial dels jocs olímpics xinesos. Ep, més enllà de l'esport, of course.
molta paciència per a vosaltres,
aprofiteu les nits
i mengeu síndria!
mua*
2 comentaris:
hipocresía, no lo sabes tu bien! Je je, un besote desde pekín, guapa!
Oooh, otro pa ti!!
me he perdido las olimpiadas deportivas (menos el final de la final de básket que la vi en la sala de embarque del aeropuerto de Palermo!)pero lo que tengo ganas es de que me cuentes tú el gran circo (chino) que has vivido.
nos vemos prontito...
bacci*
Publica un comentari a l'entrada