Entre les murs

Si voleu saber què passa entre els murs dels instituts públics, no us la perdeu. Una pel·lícula amb guió soprenentment real, de fet, jo em pensava que simplement havien gravat moltes hores de classes i havien fet una pel·lícula a partir d'imatges en plan documental. NOooor: és una película, amb un guió, amb escenes repetides, amb actors amateurs interpretant històries no pròpies. Al·lucinant.
I al·lucinant també la identificació amb tot el que passa. Normalment a l'aula el professor està sol amb els estudiants, no hi ha testimonis, no saps mai com seran les classes dels altres, és una història teva, amb els teus alumnes, ells et veuen a tu (tu no sabràs mai com, en què es fixen, quins tics t'atrapen, quina definició de tu es creen...) i tu els acabes coneixent més del que s'imaginen. I sense esperar-m'ho, he passat dues hores contemplant la intimitat entre un professor i els seus alumnes...gairebé ruboritzant:).
Pel·lícula necessària per tothom: tothom trasllada a l'educació l'origen de tots els mals i de totes les solucions. Les mestres i les professores (i ells, minoria) intentem explicar constantment els símptomes, l'etern conflicte...però també intentem explicar què és el que ens enganxa...el que fa que pugui esdevenir una professió apassionant.
I els adolescents, insolents, surten retratats d'una manera molt precisa, sense caure en estereotips negatius ni idealitzacions absurdes.Persones en construcció, en crisi, plenes d'oportunitats i de conflictes, víctimes i responsables. És l'etapa de transició per excel·lència.
Crec que a Entre les murs es descobreixen totes les sensacions necessàries per entendre com creixen les llavors de la futura societat mestissa i rebotada...les claus de noves portes que s'obriran en un futur no molt llunyà. Una peli que esdevindrà una eina.