Mañana de ayer, de hoy

Has volgut ser una cançó,... ser melodía. Mishima

hi ha poemes i cançons que em desperten un neguit desagradable, gens admirable, una mena de gelosía,
de voler ser cançó, voler ser melodía...que aquella veu em canti, aquells versos em defineixin,
o encara més concret, un desig intens (i frustrant) de ser personatge extemporani, no persona. Desig de viure com una quimera*.

Ahir a la nit, dissabte (sense febre;),
no sé què em va dur, no sé per què em vaig deixar endur, cap als llibres de poesía de la estantería...
i un poema breu,suau, subtil...em va arrencar de la meva calma chicha...

Es la lluvia sobre el mar.
En la abierta ventana,
contemplándola, descansas
la sien en el cristal.

Imagen de unos segundos,
quieto en el contraluz,
tu cuerpo distinto, aún
de la noche desnudo.

Y te vuelves hacia mí
sonríendome. Yo pienso
en cómo ha pasado el tiempo,
y te recuerdo así.

Jaime Gil de Biedma

*quimera: f. Creació imaginària que es pren per realitat.