Desig d'infància

Que el meu cos fos tant innocent com per deixar sentir i rebre una altra pell que no espera res de mi.
Que només m'espera a mi.
Que la meva ment fos tant innocent com per deixar al meu cos sentir i rebre sense esperar res.
Sense esperar res de mi. Només a mi.

I ells allà immòbils. (...). Com un encanteri. Sense ni un pensament al cap, un pensament autèntic. Només estupor, meravella.
Oceà, Baricco.

I em falten destrals,
destrals contra l'heura de mots i mentides,
que em volta de somnis i escenes fingides,
de cúpules falses d'esquemes mentals,
i enyoro un cel clar,
i un món primigeni i un temps d'infantesa
on sigui possible la pròpia sorpresa.
(...)
Preguntes, David Jou.