de març 29, 2011

Tantes nits fredes...

La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.

Ai, Maria,
Ai, Marcel,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.

El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.

Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa

Nit freda per ser Abril, Els millors professors europeus, Manel

Com cada any per aquestes dates...

Salió la amapola
en el trigo nuevo:
contempla su luz

Entre blanco y lila
floreció el ciruelo:
contempla su luz

Las hojas del chopo
son de un verde fresco:
contempla su luz

También tu cambiaste
después del invierno:
contempla tu luz

Llegada de la primavera, Jose Agustín Goytisolo

(Aquesta poesia m'acompanya cada any, quan la primavera arriba tant provocadora que em fa mal, trenca tels, m'obre el pit, em retorna l'ambició...aixeco el cap a l'estiu i m'enlluerno)

de març 20, 2011

Pasear. Conversar. Passejar

Un dels grans plaers de la vida: deixar que passi el paisatge en companyia (passejar vindrà de "paisatjar"?) mentres escoltes i expliques històries, les mateixes que tornen i permeten el reconeixement, les noves que remouen i ofereixen noves perspectives.

I mentrestant es construeix un instant de vida que té totes les qualitats de la felicitat.

Avui dia lluminós després de la gran lluna (potser el Sol, gelós, ha volgut demostrar que la seva llum és l'autèntica?), he tingut el plaer:)

de març 14, 2011

Avui, el meu cos

Salten tres pistons,
arbitràries obsessions:
qualsevol fantasia_no corresposta,
un miratge anunciat,
la soledat_el caldo de sempre,

els darrers dies mentals,
i ja tenim el festival.

________________________

El meu cos,
tendre i aspre,
es remou dintre la closca
i es fa mal.
Perquè no entén tant de fred,
no entén tanta roba,
vol més pell i no li toca.
________________________________

I la laura_cos i pensa_ment,
es carrega de liturgia,
impacient però conscient,
fa veure que no hi sent,
i mira enfora que despista.

A veure si passant les hores,
el dia empeny,
i demà el cos,
com un gos,
troba el lloc,
i jau, de nou,
impotent.

__________________________

Com deia el poeta,
"mots com heures"
s'arrapen al pit,
l'escalfen,
li calmen el neguit,
li arranquen el plor,
el gronxen,
avui, el meu cos
és petit.

___________________________

La lluita és ben ordinària:
entre el desig i el saber estar,
amb el que hi ha.