M'està atrapant una por a que tots els privilegis d'una vida de primer món no em serveixin de res un cop tot es tergiversi. Por a dependre dels diners i que els diners, de cop, deixin de ser troços de paper o metall a canvi dels quals la meva vida ha estat materialment tranquila. A canvi de treballar en allò que m'agrada tinc la vida que m'agrada, amb els diners com a intermediaris. Sóc una privilegiada.
I tinc por perquè sento una mandra infinita a reaccionar. Prefereixo la incredulitat i el nihilisme abans de creure en que puc reaccionar.
Hi ha llocs on els diners valen ben poc:)
