Oda audiovisual a en Piers Faccini

Piers, en una foto que no està tremendament guapo,
però sí tremendament interessant.

La Isa un dia em va enviar Two Grains of Sand:



i em vaig enamorar de'n Piers. Vaig voler saber moltes coses d'ell:

www.piersfaccini.com

Vaig descobrir els seus discos, les seves pintures:


vaig comprovar que en Piers és una delicia i que amb els seus amics adapten cançons precioses:

Ara he descobert el seu últim disc: My wilderness. Un collaret amb perles africanes, orientals, inspiracions que s'entrellacen amb la seva veu de carrers humits i hiverns foscos. Amb un títol salvatge. I un directe delicat. Perfecta combinació:

I per acabar, no me'n puc estar, una foto de guapo guapíssim (per la Isa;)

Lynn Margulis (1938-2011)

Lynn Margulis ha mort. La de vegades que he escrit el seu nom amb orgull. Dona científica, persona que em va transmetre la seva passió per la vida, per l'origen de la vida, per la Biologia, a través d'un dels primers llibres científics que vaig llegir quan era adolescent: Què és la vida? escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan (sí, sí, fill de'n Carl;).
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)

Palabras desde Atenas

No me l'esperava...

En Xavier Sardà és un tio intel·ligent. Avui he vist, per omplir el pit mentres sopava, "El convidat". Un programa molt costumbrista però sorprenent.

I aquestes frases, dites per en Sardà* precisament avui, m'han despertat:

Els estats d'ànim són una tirania...l'acció és la que et treu de l'atonia...

L'ocell està content perquè canta, no canta perquè està content..

Ho he decidit: demà em llevaré cantant:)


*ai, Sardà, estava enamorada de la seva veu radiofònica...i dels gallifantes, mai em perdia Juego de niños. Després em va decebre, no era per mi Crónicas marcianas.

Melancholia

A mi em va agradar, molt. No us explico res més, millor veure-la sense expectatives, deixar-se endur per la poesia no sempre agradable, ja sabeu, de Lars Von Trier.

Latinoamérica simfònica

Via Nat, of course (latin&classic:)

Calle 13 - Latinoamérica

"tengo a mis pulmones respirando azul clarito"

El món de la Bruna

El món de la Bruna: un trocet de la Vall de Cardós des de Lleret

El món de la Bruna: vaca, ermita, pic des de Lladorre

La Bruna

Absolut beginner

Hi ha èpoques en les que sento que torno a la casella de sortida. Toca tornar a recórrer les primeres caselles, resentir pèrdues, suportar penes, revisar estructures, somriure alegries, les de sempre però amb el cos més obert, la ment més disposada. Més lligada a la vida. Té un punt primaveral però no permet evasions.

Nus sobre terra farem l'amor,
nus sota terra farem la mort.

Amor, terra, mort. Tot gira mentres el cap fa de les seves. Benvinguda tardor.

Ballar

Khawuleza Mama Africa

Alinyà per Tots Sants

Cal Graell i la Pilar

L'Alzina

Una alzinera

La solana

Pujant als Castellars amb l'Agustí