Hi ha èpoques en les que sento que torno a la casella de sortida. Toca tornar a recórrer les primeres caselles, resentir pèrdues, suportar penes, revisar estructures, somriure alegries, les de sempre però amb el cos més obert, la ment més disposada. Més lligada a la vida. Té un punt primaveral però no permet evasions.
Nus sobre terra farem l'amor,
nus sota terra farem la mort.
Amor, terra, mort. Tot gira mentres el cap fa de les seves. Benvinguda tardor.
Grans esperances
Fa 3 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada