Lynn Margulis ha mort. La de vegades que he escrit el seu nom amb orgull. Dona científica, persona que em va transmetre la seva passió per la vida, per l'origen de la vida, per la Biologia, a través d'un dels primers llibres científics que vaig llegir quan era adolescent: Què és la vida? escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan (sí, sí, fill de'n Carl;).
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)
2 comentaris:
En Público sí que aparece. Lo leí y pensé en ti.
mua!
Avui he estat intentant explicar al Pitxi i el Jordi la importància de la Lynn en l'evolucionisme i els lligams que hi havia amb ideologies polítiques. No sé si ho he aconseguit, però.
Publica un comentari a l'entrada