Per fi he trobat l'hivern: en dies de primavera i lluny de casa però en bones mans:). Semana Santa de nou a Castilla y León, però aquest cop a l'altra punta: Palacios de la Sierra, entre Burgos i Soria. ¿Qué Sierra? doncs La Campiña (a la foto la Laguna Negra... blanca!!), dos mil metres nevats, gelats i de nou amb una llum extraterrestre.
I he descobert La Gloria (jeje, no he tingut cap aparició mariana tot i la visita a Silos): una foguera sota el terra del menjador, que en plan infern, escalfa les rajoles i fa que puguis anar amb mitjons (descalça et cremes els peus!!) i dormir sense pijama...sí,sí...crec que lo de "estar en la Gloria" no té cap referent diví, sinó més aviat rural i hedonista...visca la Gloria!!!
I he descobert La Gloria (jeje, no he tingut cap aparició mariana tot i la visita a Silos): una foguera sota el terra del menjador, que en plan infern, escalfa les rajoles i fa que puguis anar amb mitjons (descalça et cremes els peus!!) i dormir sense pijama...sí,sí...crec que lo de "estar en la Gloria" no té cap referent diví, sinó més aviat rural i hedonista...visca la Gloria!!!
La Gloria (boca de fora, on es prepara la foguera)i la Eva
"Bécquer no era idiota ni Machado un ganapán
y por los dos sabrás
que el olvido del amor se cura en soledad,
se cura en soledad.
A la ribera del Duero
existe una ciudad.
A la ribera del Duero
mi amor te espero.
Voy camino Soria,
¿tú hacia dónde vas?
Allí me encuentro en la gloria
que no sentí jamás."
Gabinete Caligari
La Umbría de Palacios: un bosc de roures centenaris (i generacions posteriors) brutal, per perdre-s'hi i trobar-se...
i més...
i més...
