No sé què dir quan he de dir que no.

*llegint el que escriu la fantàstica S., he retingut una frase abans de llegir-la paraula per paraula. M'ha ressonat. Després he vist que l'original no era el que havia quedat en la meva memòria. Quin viatge més extrany.

"Respetaba a su esposo como respetaba a la oficina de correos, como algo grande, seguro, inamovible; y aunque sabía que era escaso de ideas, apreciaba su valor como hombre, en abstracto."

Dublineses, James Joyce