"Madi Pegú"

There's perfume burning in the air...

aquest suggerent inici amb veu de vellut, carregada de melangia suau... jazz sensual.
Madeleine Peyroux hagués pogut ser el meu Chumino-concert de l'any, el seu últim disc és preciós, perfecte per viatjar amb tren i que la emoció del destí es tenyeixi de seducció...:)
Però la Madi en directe és tímida, esquiva...antipàtica (literalment) sense voler-ho, aquella antipatia superficial de qui té por de deixar-se veure massa...Em va decepcionar perquè m'esperava trobar una diva afrancesada del jazz. I vaig deixar d'escoltar-la...

L'entrevista que he llegit al País-semanal m'ha tornat una Madeleine senzilla, persona, humana- jo vaig pretendre divinitzar-la- amb les seves històries. I m'ha agradat, molt. Arribo a casa i el primer que faig és posar-me-la i tornar a disfrutar.

M'acompanya aquesta tarda en la que hi ha un tren que marxa, però jo no hi sóc...

Once in a while I wake up wondering why we gave up...