Albert Pla

Ahir al Harlem vaig tornar a viure l'Albert Pla en directe. BRUTAL.

"...perquè ell és l'home amb qui somien les dones quan somien amb homes
i ell és l'home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l'home amb qui sospiren les dones que els homes no poden
i ell és l'home que conforta les dones
i ell és l'home que consola les dones
i ell és l'home amb qui es masturben les noies
i ell és l'home que ens roba les nòvies

i ell és l'home que espia les dones i fa sol i és diumenge
i ell és l'home que miracle la hòstia les fa seves de pressa
i ell és l'home que acompanya les dones de bracet a l'església
i ell és l'home que confessa les dones
i ell és l'home que pastura les dones
el cabró que se'ns carda les cabres
i ell és l'home que ens roba les nòvies

i ell és l'home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l'home que es pensen els homes que obssesiona les dones
l'obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l'home que no veuen els homes
i ell és l'home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones..."

Buscant l'hivern desesperadament...

Per fi he trobat l'hivern: en dies de primavera i lluny de casa però en bones mans:). Semana Santa de nou a Castilla y León, però aquest cop a l'altra punta: Palacios de la Sierra, entre Burgos i Soria. ¿Qué Sierra? doncs La Campiña (a la foto la Laguna Negra... blanca!!), dos mil metres nevats, gelats i de nou amb una llum extraterrestre.
I he descobert La Gloria (jeje, no he tingut cap aparició mariana tot i la visita a Silos): una foguera sota el terra del menjador, que en plan infern, escalfa les rajoles i fa que puguis anar amb mitjons (descalça et cremes els peus!!) i dormir sense pijama...sí,sí...crec que lo de "estar en la Gloria" no té cap referent diví, sinó més aviat rural i hedonista...visca la Gloria!!!

La Gloria (boca de fora, on es prepara la foguera)
i la Eva

"Bécquer no era idiota ni Machado un ganapán
y por los dos sabrás
que el olvido del amor se cura en soledad,
se cura en soledad.
A la ribera del Duero
existe una ciudad.
A la ribera del Duero
mi amor te espero.

Voy camino Soria,
¿tú hacia dónde vas?
Allí me encuentro en la gloria
que no sentí jamás."

Gabinete Caligari

La Umbría de Palacios: un bosc de roures centenaris (i generacions posteriors) brutal, per perdre-s'hi i trobar-se...

i més...

El festín del amor s'acaba...a Gòsol.

Cap de setmana necessari: necessitava muntanya, immensitat, sol i fred a la cara, la llum que reflexa la neu, llum que es difon en totes direccions, quasi irreal i intensament poètica...necessitava despertar el cos i sentir-me acollida per mi i pel paisatge. Què bo quan la necessitat es revela en el moment en que la satisfàs...felicitat?
I gràcies als meus companys d'autisme, la Lucía i el Sergio, ho he pogut gaudir... i al molí de gòsol i al sopar i els cafès de'n Roger, i al set i mig i a la nit, diguem-ne...sorollosa...gràcies a tot això tampoc he oblidat lo necessari que és gaudir de l'autisme envoltada de persones.

-------------


I avui, a Reus, la meva àvia cridava plena d'angoixa i de ràbia a una injustícia molt poc divina i molt humana (com la seva bogeria), i reia i escoltava música i al meu pare llegint-li un conte...i jo, poc destra, m'emocionava amb tot plegat, i si hagués pogut creuar els límits sé que hagués cridat amb ella, i hagués rigut...i m'hagués adormit escoltant al meu pare mentres m'acariciava la mà...

I s'ha acabat El festín del amor i m'ha deixat un clot al cor.

"Sentí una especie de desespero energético, visionario". El festín del amor, Charles Baxter.

hombres

"Están loquísimos, querida...los hombres. Lo que tienes que buscar es uno que tenga una locura lo suficientemente grande, tranquila y generosa para incluirte."

El festín del amor, Charles Baxter.

Com que (per fi) trobo llibres que m'absorveixen (des de Vila-Matas ja no he parat: el bèstia i lúcid Houellebecq em va abduir i ara estic de festín amb aquest impressionant llibre), doncs ja no tinc tantes ganes d'ensenyar el melic;)

i per això, crec,
no escric.