Preludi primaveral...
no pel cel sinó pel desgel.
Ahir, vida entera, vaig viure com el dia corria lleuger, des del matí al tren sense música, sense llibre, sense angoixa, només ser-hi i prou. Jornades culturals a l'institut, amb l'alegria adolescent brollant pels passadissos. Alegria contagiosa.
Sense expectatives però amb l'aplom de qui trepitja terra, vaig dinar a caseta, vam recórrer les Rambles farcides de massa, vam fer un cafè espontani i distret, i plat final, conversa amb la Minúscula, editorial que ja incloc en els petits tresors descoberts de la mà de g. Si "Esto es Nueva York", estamos en Barcelona.
Afegit:tres portades meravelloses de l'editorial Impedimenta ens fan somiar en paisatges dibuixats.
El plugim avisa però no espanta. Una rosa, un llibre i una tomatera al menjador de casa, casapares, amb la gata recordant-me el sentiment felí de llar. Ahir, però, les ungles retràctils oferien la pota suau, esponjosa. Posologia: un cop cada gust, 30min.
El dia fàcil desemboca al Ikastola, amb els amics de l'altra vora, entre guitarres i versos, converses de lágrimas negras i sentiments a rosa de pell. I una oferta: escriure lletres per alegrías.
Dies així desperten a la primavera. Estic preparada.
El quadern d'idees es trasllada!
Fa 4 setmanes
