de setembre 01, 2008

Cançó 7ª en colors

ha plogut sobre el meu cap

i ha crescut herba molt fresca


he sortit a passejar


la testa florida i verda

perquè també s’hi han fet flors

com si jo fos una gerra

després ha sortit el sol i he sentit olor de terra


fixa’t jo, quin cap més verd

quina enveja, quina enveja!

papallones i ocellets

s’hi posen, i les abelles

fixa’t jo, quin cap més verd

quina enveja, quina enveja!


el vent m’ha dut grans de blat

i com que ja és primavera

les espigues s’han llevat

per damunt dels brins de l'herba

i han cobert les flors del foc

car també han crescut roselles

i fer-me un cap tot d’or

el sol m’ha pansit la gespa


fixa’t jo, quin cap més groc

quina enveja, quina enveja!

papallones i ocellots

s’hi posen, i les abelles

fixa’t jo, quin cap més groc

quina enveja, quina enveja!


l’estiu m'ha dut la calor

i ha arribat el temps de sega

he anat a cal segador

vinc perquè em segueu la testa

podeu segar tot el blat

però per res ni una rosella

i he sortit al carrer gran

amb la testa ben vermella

fixa’t jo, quin cap vermell

quina enveja, quina enveja!


papallones, grans ocells

s’hi posen, i les abelles

fixa’t jo, quin cap vermell

quina enveja, quina enveja!


les roselles s’han pansit

la tardor no té donzelles

i els meus cabells blancs i fins

m’han omplert de nou la testa

l’hivern m'ha cobert de neu

m’ha robat les flors i l’herba

i el fred m’ha fet presoner

amb el cap blanc com la pedra


fixa’t jo, quin cap més blanc

quina enveja, quina enveja!

ni papallones ni ocells

s'hi posen, ni les abelles

on és la pluja, on és

on és el blat, on és l'herba?


Diòptria (1978) - Pau Riba

1 comentari:

wolvie ha dit...

una de les cançons més maques que he sentit mai...a la par de trista...