Esclata l'espectacle

28 de juliol, Prat Major, 1700m (Alinyà): estàvem sopant aprofitant l' última llum abans del fred i jo no podia engollir. L'espectacle m'exaltava, no era una posta sol qualsevol, era inquietant, tremenda, m'atreviria fins i tot a dir que vaig tenir la sensació, un calfred, de que alguna cosa poderosa estava dirigint la funció. Era estèticament massa impactant...

Remenant les fotos per preparar la memòria del Camp he tornat a mirar la sèrie i m'he tornat a alterar.Van ser dies durs, amb poc espai per la sensibilitat, i de cop i volta allò...aquella tormenta...amb un simbolisme tan intens...