14:16h. Fa ja 8 hores que estic desperta. Estic a Manresa i no puc marxar fins les 19h.
Què ha passat?
(flashback)
5h. Sona el despertador. Me'n vaig anar a dormir tan mentalitzada, rollo mañana es la batalla, que m'he despertat súperenergètica. M'he vestit - negre i vermell per al primer dia, necesito uns colors que em facin de cota de malla de los enanos. Para resistir a cualquier troll. He preparat dos esmorzars, un dinar, una ampolla d'aigua i pica pica per aguantar lo que tenga que venir. M'he agafat el llibre del suec bestseller, el dels homes que no estimen a les dones. Quina sort tenir un totxo així quan m'esperen 3 setmanes de 3 hores diàries de puro ferrocarril. Quina coincidència que tingui un llibre per cada substi que faig. Em fa de banda sonora mental, l'acabo associant a un paisatge, a un estat d'ànim, a un estat físic, a una temperatura. I el canvi de Sitges a Manresa no està mal.
5:50h. Surto de casa amb la motxilla. Agafo la bici, el sol ja brilla, encara tènue, la ciutat s'acostuma poc a poc a la llum, els carrers més cèntrics estan buits i jo baixo flotant pel carrer Pau Claris. Baixo les escales del metro. Línia 1. Direcció plaça Espanya. Al vagó sobretot inmigrants, dones i jo.
6:21h. Arribo als ferrocarrils. A l'andana sobretot homes de pells fosques de matissos molt variats. Homes de polígon industrial. I jo. Espero el tren.
6:36h. Pujo al vagó buit. Estiro els peus sobre el seient del davant, recolzo el cap a l'esquerra, contra el marc de la finestra. Tinc molta son. M'endormisquejo. De sobte algú seu al meu costat de manera brusca. Obro els ulls i la miro: una noia xinesa em torna la mirada. Tanco els ulls però el batec del cor no em deixa dormir. No arriba el tobogan del son, no desconecto. Obro el llibre del suec i començo a llegir. No està malament, m'enganxa una estona, fins a Sant Vicenç dels Horts. Un reflex gairebé perruno em fa tancar el llibre, remoure els músculs i deixar anar tota la son. M'adormo, em perdo totes les estacions fins a Martorell Enllaç. Em desperto paulatinament i de sobte Montserrat, el bosc, sento l'aire humit. Tinc la sensació de viatge. I només estic anant a la feina, penso (!). El tren va quasi buit fins a Castellbell i el Vilar on un munt d'estudiants d'institut entren. Suposo que van a Manresa.
8:06h. Manresa-Alta. Baixo i pregunto a un taxista, extraordinàriament amable a les 8 del matí, com arribar a l'institut. Em sorpren el seu accent manresà (o manresí?). La neutra catalana em commou. Començo a caminar. Fa tres hores que m'he llevat i encara estic en camí. Però no m'agobio gens, m'he programat i gaudeixo del destí. De la curiositat. Una nova aventura, una nova destinació. Em pregunto si podria viure a Manresa. Si m'agradaria més aquest aire fresquet pels matins, aquests taxistes amables, aquests boscos humits i Montserrat, les agulles (reconeixo St. Jeroni, el cavall Bernat, el lloro...). M'emociona pensar que estic a una hora i mitja d'Alinyà. Més a prop que de Barcelona. I la laura que desperta a l'estiu m'ilusiona. És una laura de peus i pell, d'acció convençuda i reflexió necessària. Una laura una mica més nua. Barcelona té un corsé massa ajustat. No m'ofega però m'obliga.
8:22h. Arribo a l'insti. Bonic enmig dels camps i urbanitzacions. M'aten la cap d'estudis i em demana si puc acompanyar a un grup a fer una ruta de la "Manresa medieval". Accepto encantada. He decidit que m'agrada Manresa i la vull conèixer. I sempre m'ha atret la Seu, allà dalt del turó (el puig Cardener he après). M'han explicat les muralles i la baixada dels jueus, i els gremis i el Miracle de la Llum, i la ceràmica medieval manresana (molt bonica per cert). Passejo amb els alumnes de 1r per tota Manresa, acompanyada d'una guia. He recorregut Manresa en dues hores. He vist els tres hospitals, els retaules, les torres de la muralla...
11:30h.Tornem a ser a l'insti. Passen les hores tranquilament. En Ferran, el noi al que substitueixo (per primer cop més jove que jo!!), amb rastes i ulls verds, ha demanat la baixa per paternitat. Coneixo a l'Aniol i a la seva mare. Gent molt maca. Tranquila. M'explica tot el que hauré de fer, poca feina.
Esmorzo. Cafè, croissants i un entrepà petit. El bar tanca aviat però un profe ha portat regalets.
12:48h. Parlo amb la cap de Departament, la Dolors. Una profe de les que a mi m'agradaven. I de Biologia. Molt energètica, molt activa, transmet saviesa i acció. El seu fill ha estudiat Biologia a l'Autònoma però no ens coneixem. Em dóna seguretat.
Baixo a la sala de profes i m'apunto tots els horaris de les avaluacions, exàmens de suficiència...torno al Departament amb la Dolors i xerrem una estona. Li semblo més jove, em reconforta perquè la joventut no implica desconfiança.
13:26h Engego l'ordinador i m'endinso als correus. M'abdueix la informació. Torno mentalment a Barcelona. De sobte em truca la Gemma, gir mental brusc cap a Alinyà. Faig plans. Decideixo marxar de Manresa a Alinyà el mateix dia que acabo la substi, el dia 30. Em ve de gust fer la connexió, no trencar móns.Truco al Lluís, a Alinyà, i parlo una estona amb ell. Li explico el que acabo de decidir i ell em diu que una pedregada s'ha carregat l'hort. Però que la resta continua igual. Que ja m'esperen. M'emociono.
14:16h. Necessito escriure tot el que he sentit avui. Poques vegades em passa, aquesta necessitat de relatar lo qüotidià. Avui ha estat extraordinari.
------------------
15:00h. Tancaré l'ordinador i baixaré a dinar. Porto truita de patates i carbassó i un tomàquet obert amb formatge de cabra i orenga. I un iogurt dels que ha deixat la Sara, dels que menjava la Manuela. I la samarreta que porto és la que em va regalar la Lise. El fil de les persones que estimo em condueix segura per la realitat, per l'extraordinària realitat.
Per la tarda tinc avaluacions. Arribaré tard a Barcelona però l'angoixa ja no hi és.
L'extraordinari de lo qüotidià. La vida em sosté perquè no és com me l'esperava (Biedma).
