Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneu Rosa de Foc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneu Rosa de Foc. Mostrar tots els missatges

de juny 02, 2012

Ahir a la nit, poesia a l'Ateneu

Sense avisar-me m'has robat una nit d'amor primer o darrer. Sense avisar-te. Ara no vinguis a enganxar a la meva pedra les teves pors líquides d'home perdut.Vés, si de cas, a

M'has enformat l'endins. M'has romput el mur del no. (Tacere: malviatge!) Prò per què mai no acabes, voldria saber jo ara. Per què. I el cambrer la cara gentil del qual et feia pensar que era un lladre espera encara també que li diguis si vols el cafè sol o

desamar, tx (Meritxell Cucurella)

Tancat per mancances. Tancat perquè m'encantes. 

Pau Gener

Ahir a la nit, poesia a l'Ateneu. Meritxell Cucurella i Pau Gener, cacau i cafè, tots dos amargs, tots dos necessaris i addictius. Poesia al cau, gratuïta, d' aprop, al barri.

de juny 15, 2011

9 anys d'Ateneu...Felicitats!


Esteu totes convidades al Mercat i a la Festa!!!
(jo pel matí estaré fent un examen, però això no és el més important del dia;)
i per la nit....
segurament em trobeu al c/Robí, 5 celebrant el primer pas del ritual de les formigues carnívores per entrar a la tribu dels privilegiats funcionaris.
Una prova, per cert, que poc té a veure amb la capacitat didàctica i/o la vocació de qui s'hi presenta.
Una altra tarda al Coliseum...

de juny 22, 2009

7è Aniversari Ateneu Rosa de Foc

Dissabte vam celebrar 7 anys d'Ateneu i un any més, després de molta feina, va ser un dia apoteòsic, eufòric, colectiu...un dia que cada any em confirma, ens confirma, que un projecte d'autogestió amb generosa paciència, convenciment polític i una mica de confiança en la humanitat;), és possible. I no només sobreviu sino que creix, es transforma i dóna lloc a altres projectes, crea sinergies, millora les nostres vides, fa d'antídot contra l'amargura, contra l'estancament, contra la resignació a la que ens transporta vertiginosament la societat i el context en el que vivim.

Ara mateix aquest espai i tota la seva òrbita (ccoperativa, hort comunitari...) són part imprescindible de la meva vida.

Vam preparar un regalet per l'Ateneu. Una cançó. Poseu-hi la musiqueta de'n Kiko Veneno ("Echo de menos, la cama revuelta..."). Ah, i els talibans de l'ortografia agafeu aire, que hem fet un mejunge castalà que tomba a qualsevol (i representa el mejunge de gent que formem part de l'Ateneu)

Techo* de menos
Son siete años
de proyectos y asambleas
comisiones y mercados
y mucha fiestaa

cooperativa,
Olla mòbil, Repsol Mata,
Plataforma Antitrangènics
i també la Gàlia

I la Xaingra
que celebra aniversari:
ja són 25 mercaaats
i una Xic queta!

i les kafetes,
inestables i concretes.
i el nostre menjadoooor:
dijous, paella!!

Ay, mi rosita de fuego, rosita,
qué buenos ratos m'has dao!!!


Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida

(marcha, marcha, arrikitán, queremo marcha, marcha)

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida


Passa la vida.
L'ateneu creix cada dia:
uns que marxen, uns que arriben
i es multipliquen.

I allà a Cal Cases
han obert la sucursaal
ja tenim la nova seu
per fotre el caamp.

I aquí, al barri,
cada dia més xivarri,
un cultiu extès de coopes
i també d'horteres!!

I don Fugueet
que ens ha fomut el coheet
però no ens treurà les ganes (leré) d'ocupaaar
el barri senceeer.


Ay, mi rosita de fuego, rosita,
qué buenos ratos m'has dao!!!

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida

(marcha, marcha, arrikitán, queremo marcha, marcha)

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida!

*lo de techo és per l'incident que vam tenir quan vam estar fent les obres al pis de dalt. Literalment se'ns va caure el sostre a sobre:)

de desembre 22, 2007

Rose Fire Club

Ahir a la nit l'Ateneu Rosa de Foc es va transformar en un local clandestí dels convulsos anys 20. Obrers anarquistes, gangsters de poca monta i dones de moral més que discreta...van ballar i conspirar sota les bombetes roges.

Aquí teniu a Laurie Garbo i Gasier O'Ryan en un moment de la festa. La nit més llarga de l'any va ser viscuda amb eufòria per tots els presents:teatre, sopar,actuacions, karaoke i discoteca amb la DJ Claire Sullivan als plats. Una nit sensacional.
Alguns van veure clarejar el dissabte...