Com acaba l'any?

Jo, en trance amb Tinariwen:

Poema de Nadal (Josep Maria de Sagarra)

Cant III
Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin so vulgar i estrany!
Un camí!...
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany!
Un camí!...
Els camins són l’angúnia primera
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
o per saber es posava a caminar...
Camins, serps d’encantària,
que feu amable el feix
del qui es vol lliurar d’ell mateix,
de la pròpia tristesa solitària,
i vol cercar un altre somriure,
una altra sang o un altre crit,
i fins un altre món més ennegrit
per poder viure!
(...)
Però si enmig l’espessorall
el pit rebel deixa la fúria,
i troba un caminet com un mirall
fred i glaçat dins la foscúria,
i pot seguir-lo mansament
sense escoltar cap més musica,
sentirà com el fum del pensament
es va aclarint de mica en mica.
(...)
Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!


(Fragment del Poema de Nadal de'n Sagarra, llegit en veu alta per tots ahir dia de Nadal al poble. Cadascú vàrem llegir un trocet, van haver-hi moments emocionants, bisos, embarbussades, silencis...un trocet del significat oblidat del Nadal que encara manté viva la flama al cor de la tieta Roser.)

Les bones coses del 2012 (i les que vindran)

El meu adorat Piers no creua mai els Pirineus,
però el dia 2 de Març estarà més a prop que mai...
Qui vol venir amb mi?
toca divendres, podríem passar el cap de setmana a la Catalunya Nord, Canigó, Colliure...
ja us ho recordaré...:)

De moment sembla que el 2012 porta bones coses: l'Abril, la Lise, en Piers, Madrid, el Hobbit, NY, NY, els funcionaris calentets, calentets...tinc ganes ja de girar el fulls del calendari, que passi el temps i s'empassi la boira en la que hem quedat estancats. Tot sigui per resistir en l'Absolut en el que ens obliguen a viure...

BENVINGUT 2012
*********BON ANY PER TOTS I TOTES*******

The Hobbit by Peter Jackson

Només queda un any...

Adéu Cesaria

Inquietud

Mis ahorros tienen miedo al corralito

M'està atrapant una por a que tots els privilegis d'una vida de primer món no em serveixin de res un cop tot es tergiversi. Por a dependre dels diners i que els diners, de cop, deixin de ser troços de paper o metall a canvi dels quals la meva vida ha estat materialment tranquila. A canvi de treballar en allò que m'agrada tinc la vida que m'agrada, amb els diners com a intermediaris. Sóc una privilegiada.

I tinc por perquè sento una mandra infinita a reaccionar. Prefereixo la incredulitat i el nihilisme abans de creure en que puc reaccionar.


Hi ha llocs on els diners valen ben poc:)

No sé què dir quan he de dir que no.

*llegint el que escriu la fantàstica S., he retingut una frase abans de llegir-la paraula per paraula. M'ha ressonat. Després he vist que l'original no era el que havia quedat en la meva memòria. Quin viatge més extrany.

Interferències

De moment els tres primers capítols estan online. El dia 20 de desembre estarà disponible la pel·lícula sencera. (cliqueu sobre la imatge)

Un projecte que semblava una quimera i ha esdevingut real gràcies a la necessitat desinteressada de tot un equip (ODG, Quepo , tres actrius i un actor) de denunciar el més flagrant d'una manera lúcida i diferent.

the dam bursts open, we suddenly live

Sun rises above the factory but the rays don’t make it to the street.
Through the gates come the employees, beaten down and dragging their feet.
A group of lefties hand out pamphlets to the workers coming in.
For two people on the pavement life will never be the same again.
When she placed it in his hand, people must have seen the sparks.
Neither understands what just happened to their hearts.
“Another morning in this place has ripped me out of my dream.”
Realizing life’s a waste as the whistle lets off steam.
One thing about it all is nothing’s ever going to change.
It’s like our progress has just stalled and everyday is the same.
“She placed it in my hand.” Co-workers must have seen the sparks.
“I couldn’t understand what just happened to my heart.”
“Hello, my name is David, your name is Veronica, let’s be together, let’s fall in love. Hello, my name is David, your name is Veronica - let’s be together, until the stars go out.”
All we need is for something to give, the dam bursts open, we suddenly live.

“The boot off my throat, life is returning, the boot off my throat, let’s all emote.”
“Dawn breaks across this town and a new dawn breaks for me.
I couldn’t take the pains of the underclass, trying to smile through gritted teeth.
We must now all join up and throw off the shackles of shame.
United we can’t be defeated, they shall hear us proclaim.
I placed it in his hand. Comrades must have seen the sparks.
I couldn’t understand what happened to my heart.
Hello, your name is David, I am Veronica, let’s be together, until the water swallows us.
Hello, you must be David, I am Veronica - let’s be together, until we’re all finally crushed.”
All we need is for something to give, the dam bursts open, we suddenly live.
“The boot off my throat, life is returning, the boot off my throat, let’s all emote.”