No sabe el mar que lo miro...

No sabe el mar que es domingo.

Se relevan, inmortales,

las olas a cuerpo limpio.

Cada vez que muere alguna,

la misma ocupa su sitio.

No sabe el mar que es un náufrago.

Sin reloj y sin amigos,

el mar flota sobre el mar,

ni cómplice ni testigo,

ensimismado en su azul,

y ajeno, como Dios mismo.

Mientras va y viene en la orilla

no sabe el mar que lo miro.

Manuel Alcántara

El mar de la Selva

Els meus fans m'ho reclamaven...una foto del pont, volem una foto del pont!!
I aquesta resumeix els fantàstics 4 dies que he passat en plàcida i riallera companyia, sota un sol esplèndid, entre milers de flors de plantes generoses (puta argelaga negra!m'ha deixat les cames com un Tàpies!) i amb un mar....al fons blau marí dels plastidecors i al costat de les roques aquell blau que algun cop he trobat al fons dels ulls d'algú...popularment, "el blau del mar de Menorca", és a dir...blau Mediterrani...

"¿Qué le voy a hacer, si yoooo nací en el Mediterráaaneeoooo?"

Vinga, una altra foto...

Aquesta és d'un d'aquells poblets que una s'hi quedaria a somiar truites, prendre cervesetes a la plaça, fer migdiades sota els lledoners i deixar que la vida llisqui en una primavera eterna...
un poblet endinsat en la montanya per por als pirates i que avui, al segle XXI, sembla que aconsegueix fugir amb dignitat dels pirates de la construcció (tot i que ja hi han fet algun mal, no es pot comparar amb el seu port: El Port de la Selva de Mar)...

i ja n'hi ha prou, que m'emociono i encara us acabaré comentant tot l'àlbum...