Tu,

per casualitat tornes a ocupar-me. Se'm desborda inesperadament, inevitablement, el desig intacte de tu.

Ara sé que ets un viatge d'estiu que va arribar massa aviat. Vaig viure't incrèdula, poruga. Protegint-me de mi, del meu desig cap a tu que de tant intens m'espantava. Em sentia massa vulnerable llavors.
No vas ser fàcil, ni calma ni port, però del naufragi m'han quedat emocions intenses, i delicades.Vaig descobrir en tu una sensibilitat extrema a la meva fragilitat. Sentia que impotent et donava un poder sobre mi que et feia mal, que rebutjaves. Suposo que tu també volies ser el fràgil. Vaig sentir trepitjats uns límits que no hagués hagut mai de deixar-te passar. Però que, és clar, vaig descobrir-los amb tu, aquell any vaig traçar frontera després de tu.

T'escric per donar altaveu al meu desig, desitjós de protagonisme i intencionadament ignorant, que es fa el suec com si s'hagués resguardat de la tormenta i no volgués saber-ne res, d'aquesta història.

una abraçada,
e.

Ara

És tant dura i tant simple la realitat
(del passat)
tant elaborades i subtils i de vegades barroeres les màscares,
que m'he perdut entre lianes i fils que s'arrelen en llocs equivocats,
em fan embogir en aquesta tela plena de pedaços i nusos
(que sóc jo).
En aquesta selva de punxes i flors
(que sóc jo).

No trobo la sortida,
em calmo escoltant el cant dels ocells,
la fressa del vent a les fulles,
tocant la llana pura i suau,
però quan tot calla, quan les mans no senten,
no trobo la sortida.

Sento crits allà al fons,
m'angoixa pensar que potser allà el cel és clar.
I no hi sé arribar.

Passat

Records, remors de fulles,
t'aombren el passat:
te'n salva un dia l'odi,
l'altre, la voluntat.

Narcís Comadira, Enigma.