Parlar en prosa

" En aquell país, parlen en prosa. I no només hi parlen, sinó que hi viuen. No prohibeixen la poesia: la fomenten, oficialment; però es desfan de l'ànima de les coses, dels interiors als quals la poesia una vegada, en una altra era, es va referir. En aquest sentit són com nosaltres."

El lladre d'ànimes, Charles Baxter.

Ferocidades

Dos ferocidades guardo
desde muy chica:
una caza las cosas
con ansia viva;
otra las encarcela
en metafísica.

Isabel Escudero

Feliç! Sant Jordi...

Preludi primaveral...
no pel cel sinó pel desgel.

Ahir, vida entera, vaig viure com el dia corria lleuger, des del matí al tren sense música, sense llibre, sense angoixa, només ser-hi i prou. Jornades culturals a l'institut, amb l'alegria adolescent brollant pels passadissos. Alegria contagiosa.

Sense expectatives però amb l'aplom de qui trepitja terra, vaig dinar a caseta, vam recórrer les Rambles farcides de massa, vam fer un cafè espontani i distret, i plat final, conversa amb la Minúscula, editorial que ja incloc en els petits tresors descoberts de la mà de g. Si "Esto es Nueva York", estamos en Barcelona.
Afegit:tres portades meravelloses de l'editorial Impedimenta ens fan somiar en paisatges dibuixats.

El plugim avisa però no espanta. Una rosa, un llibre i una tomatera al menjador de casa, casapares, amb la gata recordant-me el sentiment felí de llar. Ahir, però, les ungles retràctils oferien la pota suau, esponjosa. Posologia: un cop cada gust, 30min.

El dia fàcil desemboca al Ikastola, amb els amics de l'altra vora, entre guitarres i versos, converses de lágrimas negras i sentiments a rosa de pell. I una oferta: escriure lletres per alegrías.

Dies així desperten a la primavera. Estic preparada.

The Wire!_per fi...

Ja vaig pel 4rt capítol i estic enganxada...
un altre regalet del guionista,
i de DeuVeDés (que no regal, que són 3€, però tant a prop de casa i tant fàcil...!)

gK, penso en tu, en lo incomprès que et devies sentir quan predicaves al desert...
n'hi ha que som dures de mollera,
reflexos lents,
decisions que esdevenen gairebé estats;)

Not an egg

Dinosaur egg, oh dinosaur egg
When will you hatch?
'Cause I got a million people coming on Friday
And they expect to see a dinosaur, not an egg

Robot slave, oh robot slave
When will you spring to life?
'Cause I got a million people coming on Friday
And I don't expect to serve them drinks myself... myself

My own reflection... oh my own reflection
Do you think anybody else thinks you're quite as handsome as I do?
Probably not 'cause they're not me, and I am biased

Solitude, sweet solitude
When will you, when will you disappear?
Cause you're an acceptable guest sometimes
But you'll not be a long-term friend of mine

My solar body, oh my solar body
When will I join you out of this flesh?
'Cause I am sick and tired of being sick and tired
I'd much rather be a golden ball of light, but still have sex

Tortured spirit, oh tortured spirit
When will you appear?
'Cause I got a million people coming on Friday
And I don't wanna have to scare the shit out of them myself

Scout Niblett

No trobo la cançó al goear, però sí que està al Spotify. Quan les obsessions semblen triades pel guionista per donar un respir a la protagonista_i la salven. Aquesta cançó-aquesta cantant omple hores i hores de les últimes setmanes. I avui que em paro a entendre la lletra. I ve al Primavera Sound. I aquest petit cercle que es tanca em dóna una petita calma. La teen que em poseeix s'excita amb aquestes coincidències, sent que el món gira amb una raó de ser i la necessita perquè no la té.
Innocent, es pensa que la trobarà...;)

Desig d'infància

Que el meu cos fos tant innocent com per deixar sentir i rebre una altra pell que no espera res de mi.
Que només m'espera a mi.
Que la meva ment fos tant innocent com per deixar al meu cos sentir i rebre sense esperar res.
Sense esperar res de mi. Només a mi.

I ells allà immòbils. (...). Com un encanteri. Sense ni un pensament al cap, un pensament autèntic. Només estupor, meravella.
Oceà, Baricco.

I em falten destrals,
destrals contra l'heura de mots i mentides,
que em volta de somnis i escenes fingides,
de cúpules falses d'esquemes mentals,
i enyoro un cel clar,
i un món primigeni i un temps d'infantesa
on sigui possible la pròpia sorpresa.
(...)
Preguntes, David Jou.