Acabo aquest any, perquè vull!

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

Ovidi Montllor

Sou les millors, perquè vull,
perquè tinc ganes d'estimar!,
està plovent, perquè vull!
perquè ja s'acaba l'any...
I el que ve, perquè vull!
serà molt més i el que voldrem.
Sí!, perquè vull,
tot comença en un mateix.

Innocent when you dream

28nov_dia dels innocents. Com el dia de les verges perdudes, el dia dels innocents és un dia anònim, al que cadascú li posa els seus noms. Víctimes i botxins.Dedicat a les que pateixen d' innocència. A les que somien innocents. A les que van patir per innocents. A les que la innocència les traeix. I finalment, la reivindicacio: a les que la gaudeixen transparent, fresca, envejable.

Innocència, delicada i potent.

Podria ser una altra cançó

Però avui m'ha fet ballar aquesta. Amb en Tom.

All the world swinging around . Calm, laura, calm down.

Ballar.................................................ulls clucs.

Homicidi a la rutina

Dijous de desembre,
migdia,
en algun indret de Collserola
pujant la muntanya trobem el mar
(això només passa a Barcelona).
El blau,
la calor,
la llum,
res més.
El plaer de no_resoldre_res:
homicidi a la rutina.
Nihilisme hedonista,
passar de la llista
el plaer
sí....
pel plaer.
Passa la vida,
dijous felí(ç).

Refugi d´hivern

Matí a Copenhagen a casa de la Lise i en Tobias,
Leonard dancing to the end of love,
feliss,
refugi d'hivern.

Could you stand in my way...?

Aquests dies d'alta tensió humana,
em manca l'empatia
de la molta gent i
la poca companyia,

només se m'acut invocar en Micah,

"it's not what you said, it's just how you said it to me"

petits matissos obren mons,
i jo afegiria,
"it's just what you didn't say to me"

ala, me'n vaig a Copenhagen, el lloc més fred a trobar la més càlida.

Salut i puenting.

Casa

(no he trobat la cançó al Goear. Aquesta és la portada del disc)

El disc que vaig escoltar obsessivament als vintipocs anys al llarg dels últims dies a la meva casa de Rocafort. La petita i fràgil familia marxava a Aribau, jo em resistia a deixar la infància, perdre la oportunitat de la reconciliació: em vaig quedar encara allà un mes, acomiadant-me de les parets i les vistes de la terrassa del n.161, 4rt2a. Un mes de casa buida. Un mes de reconeixement. Ara que l'ombra de la mort m'ha esgarrifat el pit, torno a escoltar Watershade, The colour of spring. Mark Hollis. Casa. Torno a tenir casa: la de dintre meu.

Tell me now so I know...

¡La música es univelsal!

Dijous vam poder veure el fruit d'aquesta trobada...
Un trocet per fer-vos enveja:

LA SIRENITA!!!

Illes Medes, dissabte 13 de novembre de 2010

PRÓXIMAMENTE...

EN SUS PANTALLAS...

¿Antisistema? Por supuesto,

JOSEP MARIA ANTENTAS Y ESTHER VIVAS

Josep Maria Antentas y Esther Vivas son autores de ‘Resistencias Globales. De Seattle
a la crisis de Wall Street’

A raíz de los incidentes ocurridos en Barcelona el 29-S, la crítica a los “antisistema” ha inundado el debate en los medios de comunicación asociando, de forma reduccionista y descontextualizada, el concepto antisistema y la violencia urbana.

Lejos de esta imagen interesada, la práctica diaria de los “antisistema” se encuentra en las federaciones de vecinos opuestas a la especulación inmobiliaria, en el sindicalismo alternativo, en el activismo contra el cambio climático, en los foros sociales, en la defensa del territorio frente a las grandes infraestructuras, en los centros sociales autogestionados, en la generación de experiencias de consumo alternativo y de promoción de la agroecología, o en los intentos de abrir una brecha en el sistema político impulsando candidaturas alternativas. Los movimientos sociales alternativos se caracterizan por ser motores del cambio social, generar propuestas rompedoras y fomentar nuevas formas de sociabilidad, de pensamiento crítico y de creación artística, liberando la creatividad humana encorsetada en las rutinas cotidianas.

En un contexto donde la credibilidad y la legitimidad del actual modelo económico está en entredicho, a pesar de que sus valores han penetrado profundamente en las conciencias de los de abajo, el poder establecido lucha para evitar que descrédito y malestar se transformen en movilización. Para conseguirlo es preciso que los trabajadores piensen que esta no sirve para nada y que todo está perdido de antemano. De ahí los discursos oficiales sobre la imposibilidad de practicar otra política, de ir contra los mercados internacionales, de la inevitabilidad de las reformas anunciadas, y las tentativas de fabricar un mensaje mediático de fracaso del 29-S con fines desmoralizadores.
Se requiere también desacreditar al anticapitalismo emergente y a los movimientos sociales. Los intentos de criminalizarlos y estigmatizarlos pretenden abrir una fosa insalvable entre las minorías activistas y el grueso de los sectores populares. Lo vimos a comienzos de siglo en el momento de auge del movimiento “antiglobalización” y lo vemos ahora en medio de las resistencias a la crisis.

El sensacionalismo en torno a la violencia del 29-S ha buscado descalificar directamente a la huelga, en el caso de los sectores reaccionarios opuestos a la misma, o a los movimientos sociales alternativos, en el caso de la izquierda institucional, favorable a la convocatoria, pero contraria a una perspectiva de ruptura con el presente orden de cosas.

El tratamiento mediático de las acciones violentas cuando tienen lugar en manifestaciones y actos de protesta contrasta crudamente con el de la violencia de todo tipo que emana de las relaciones de poder, dominación y explotación del sistema actual, a menudo invisibilizada y naturalizada. Así, por ejemplo, el énfasis exagerado en los destrozos en inmuebles el día de la huelga sirve para esconder violencias mucho más graves sobre personas ocurridas durante la misma, como la represión policial a los piquetes sindicales y, sobre todo, las coacciones empresariales a los trabajadores para que no secundaran la huelga.

Ante un sistema sombrío y violento, incapaz de satisfacer las necesidades básicas de la mayoría de seres humanos y responsable de una crisis ecológica global que amenaza a la propia supervivencia de la especie, somos muchos quienes sin duda nos consideramos antisistema, aunque le veamos poca utilidad en utilizar un concepto fabricado por los mass media y de claras connotaciones peyorativas. Si el sistema al que nos oponemos es el capitalismo, nada mejor que definirnos simplemente como anticapitalistas.

A pesar de su aparente carácter negativo, el anticapitalismo, tal y como lo entendemos, desemboca directamente en la formulación de propuestas alternativas que apuntan hacia otro modelo de sociedad. “La indignación es un comienzo. Uno se indigna, se levanta y después ya ve”, señalaba el filósofo francés Daniel Bensaïd. Del rechazo inicial a lo existente se pasa después a la defensa de otra lógica opuesta a la del capital y a la dominación.
Los límites del término son, en cierta forma, los límites del periodo actual, todavía de resistencia y de (re)construcción, marcado por la dificultad para expresar una perspectiva estratégica en positivo y para afirmar tanto una perspectiva revolucionaria de transformación, como un horizonte de sociedad alternativo. Los grandes conceptos de la historia del movimiento obrero, como “socialismo” o “comunismo”, tienen hoy un significado equívoco debido al fracaso de los proyectos emancipatorios del siglo XX. Se precisan todavía nuevas experiencias fundacionales para imponer nuevos términos o recuperar los antiguos.

En vistas de cómo va el mundo, el anticapitalismo es hoy una apuesta perfectamente razonable y un verdadero imperativo moral y estratégico. No parece que sean los antisistema quienes deban justificarse, sino los pro-sistema quienes deberían hacerlo. “No se puede ser neutral en un tren en marcha”, nos recordaba el historiador Howard Zinn en su autobiografía, y menos en un tren desbocado hacia el precipicio como lo es la humanidad, retomando la lúcida metáfora de Walter Benjamin. Hay que escoger entre dos lógicas antagónicas, la de la competencia y del todos contra todos o la de los bienes comunes y la solidaridad. Este es el dilema planteado por los movimientos anticapitalistas y antisistémicos de hoy en día.

Público, 15 d'Octubre de 2010

Amor és

AMOR,

és quelcom que sento

o em fas sentir,

.................?

amor és lliure o no és,

amor és un matí.

Amor no és il·lusió,

amor està o no és.

Amor és confiança

en mi,

en tu mateix.

Amor,

on tot és possible

o no és.

Amor,

si no és,

és no.

Va ser meravellós...

Mariona i Tramuntana

Oliveres als marges

Ses Salines

Na Mariona, n'Alex i en Bernat,
passejant per s'Estanyol

Policies antisistema? Indignant...

Un bon resum en imatges del que va ser el 29-S, al menys tal i com jo el vaig viure.
Fixeu-vos a partir del minut 5, com entren els secretes encaputxats, indignant.

CAPITALISME ÉS CRISI

Perdre la il·lusió

Il·lusió: Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Crec que ha arribat l'hora de perdre la il·lusió.

Comunicat del Moviment del 25 davant dels fets del 29-S

Comunicat davant del desallotjament del Banc Reapropiat de plaça Catalunya i sobre la jornada de vaga

La vaga general ha començat a la mitjanit. Al llarg de la matinada i el matí, hi ha hagut piquets a tots els barris i punts estratègics de la ciutat. A les dotze del migdia els piquets dels barris han confluït a plaça Catalunya, on l’Assemblea de Barcelona havia convocat un piquet central unitari. Els mossos d’esquadra han intentat impedir que el piquet marxés per on estava previst, cosa que ha generat moments de tensió.

A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a ‘escombrar’ plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crèdit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.

Al final de la jornada de vaga, hi ha 33 persones detingudes i algunes desenes de ferits per la policia.

La denúncia interposada per part de la propietat de l’edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. Els mossos han desallotjat sense l’ordre pertinent del jutge: es tracta per tant d’un desallotjament il·legal. El pretext adduït per fer aquesta actuació d’excepció és que s’havien tirat objectes des de l’edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l’immoble ni s’ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d’un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polítiques. Altres irregularitats han estat l’absència del número de placa visible en molts agents, així com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.

Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l’adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l’Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. És una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l’expressió d’un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l’autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.

El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increïble on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d’informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de “quina és la teva vaga?”. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l’existència d’aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.

Això tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d’organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.

Moviment del 25 de setembre

Barcelona, 29 de setembre del 2010

en castellà gracies a (Faunanocturna)

La huelga general ha comenzado a la medianoche. A lo largo de la madrugada y la mañana, ha habido piquetes en todos los barrios y puntos estratégicos de la ciudad. A las doce del mediodía los piquetes de los barrios han confluido en plaza Catalunya, donde la Asamblea de Barcelona había convocado un piquete central unitario. Los Mossos d’Esquadra han intentado impedir que el piquete se fuera por donde estaba previsto, lo que ha generado momentos de tensión.

A las tres de la tarde, mientras los establecimientos de las Ramblas y alrededores estaban siendo cerrados, los mossos han procedido a barrer plaza Cataluña y han irrumpido en el Banco Español de Crédito reapropiado, que había convertido desde el pasado 25 de septiembre un espacio de confluencia multitudinaria de cara a la huelga general y más allá.

Al final de la jornada de huelga, hay 33 personas detenidas y varias decenas de heridos por la policía.

La denuncia interpuesta por parte de la propiedad del edificio había sido archivada por el juzgado tres días atrás. Los mossos han desalojado sin la orden pertinente del juez: se trata por tanto de un desalojo ilegal. El pretexto aducido para esta actuación de excepción es que se habían tirado objetos desde el edificio. Pero los mossos no han detenido a nadie de los que permanecían dentro del inmueble ni se ha encontrado nada incriminadores, procedimiento policial que denota por sí mismo que no se pretendía detener alguien que hace algo desde un edificio, sino desalojar un espacio por razones políticas. Otras irregularidades han sido la ausencia del número de placa visible en muchos agentes, así como la contratación de seguridad privada cuando la denuncia de la propiedad estaba archivada.

Por otra parte, hay que decir que la intensa jornada de huelga que ha tenido lugar este 29 de septiembre ha desbordado completamente la adscripción particular a un espacio como el Banco reapropiado de plaza Catalunya, a un ente como el Movimiento del 25 de septiembre, Asamblea de Barcelona, o en las diferentes manifestaciones de los diversos sindicatos, incluidas las de los sindicatos mayoritarios. Es una evidencia para todo aquel que haya pasado por las calles del centro de Barcelona este ya histórico 29 de septiembre de 2010, que el carácter combativo de la huelga era transversal, compartido y general. Adscribir su tonalidad excepcional a un solo sector responde sólo a una lógica represiva que pretende desvirtuar la expresión de un malestar colectivo de carácter estructural. A estas alturas de la crisis, sólo el cinismo o el autoengaño pueden seguir justificando un sistema que salva a los bancos con dinero público mientras impone recortes sociales y laborales a las clases populares, que ataca las condiciones de vida de la mayoría de la población mientras intenta mantener a cualquier precio los beneficios empresariales y financieros.

El Banco reapropiado de plaza Cataluña ha sido durante cinco días un espacio increíble donde han acudido cientos de personas. Entre muchas otras actividades (asambleas, charlas, grupos de trabajo, mapa de recursos, comidas, proyecciones, puntos de información, centro de medios, etc.), El domingo 26 se celebró una asamblea con 500 asistentes que se acercaron a la llamada de “¿cuál es tu huelga?”. Personas con condiciones laborales y vitales muy diversas agradecieron emocionadas la existencia de este espacio, la posibilidad de poner en común su situación y empezar a pensar juntas herramientas de lucha, alternativas y apoyo mutuo para hacer frente a la crisis.

Esto acaba de empezar. Porque nuestra huelga no cabe en un día. Porque sabemos que la Barcelona de la Rosa de Fuego conquistó mejores condiciones de vida para todos a través de formas de organización y lucha en su momento ilegalizadas o criminalizadas, como la huelga general. Porque hemos perdido el miedo. Porque hemos descubierto que juntas podemos todo.

VAGA GENERAL!!

CAPITALISME ÉS CRISI!!

http://29-s.net/

no et mengis el món

“On”. Por el reconocimiento de la Deuda Ecológica y la defensa de la Soberanía Alimentaria. from Campanya on Vimeo.

Primavera inesperada....

QUASI FAULA

Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornant a casa seva
i guarnia finestres i balcons
amb les flors acabades de collir.
L'aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però, va dir que la bonança
durava massa i els afebliria:

i de seguida el recel i l'enveja
van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera,
i ara, passats els anys, ningú no en parla.
M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.

Llibre de les solituds, Miquel Martí i Pol

M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.

Una vall recorre la meva memòria: de tant en tant cullo flors i canto en una primavera inesperada. Els borrons esclaten amb un entusiasme provocatiu. És la meva primavera, jo vaig viure-la. El dolor i la incomprensió van arribar massa aviat i me la van prendre. Els prats de la meva vall es van sembrar de mirades i recel i ningú de la vall ja no en parlava, de la primavera.

Però de tant en tant apareix, inesperada i provocativa. La reconec amb un somriure.

Ara recorro la meva vall buscant els borrons que encara queden_n'hi ha molts i els parlo d'ella. De quan guarníem els balcons i cantàvem insolents a la vida. De quan les mirades i el recel ens relliscaven pels barrancs.

M'esgarrifava pensar-hi, jo vaig viure-la. Ara la meva passió és no oblidar-la, no oblidar-me.

Coll d'Ares, Vall d'Alinyà, 27 d'Agost de 2010

Incansable...

If you want a lover
I'll do anything you ask me to
And if you want another kind of love
I'll wear a mask for you
If you want a partner
Take my hand
Or if you want to strike me down in anger
Here I stand
I'm your man

If you want a boxer
I will step into the ring for you
And if you want a doctor
I'll examine every inch of you
If you want a driver
Climb inside
Or if you want to take me for a ride
You know you can
I'm your man

Ah, the moon's too bright
The chains too tight
The beast wont go to sleep
I've been running through these promises to you
That I made and I could not keep
Ah but a man never got a woman back
Not by begging on his knees
Or I'd crawl to you baby
And I'd fall at your feet
And I'd howl at your beauty
Like a dog in heat
And I'd claw at your heart
And I'd tear at your sheet
I'd say please, please
I'm your man

And if you've got to sleep
A moment on the road
I will steer for you
And if you want to work the street alone
I'll disappear for you
If you want a father for your child
Or only want to walk with me a while
Across the sand
I'm your man

If you want a lover
I'll do anything you ask me to
And if you want another kind of love
I'll wear a mask for you

Malenconia

2 PSIC/PSIQ Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom.

Ombrívola a ple estiu, desconcertant però familiar.

Que la Granja te acompañe!!

Experta en cocina marítima

Després d'un estiu marítim
a la capi sin playa, vaya
descobreixo aquesta fantàstica cançó:



thankius guille!!
pd: jujau, no tengo nada que ver con el banner!!!!oh my dog...

Barceló

Grand nuage sur la mer

Submarine

Divendres, juliol, Barcelona, la mar, la mare. Vam començar exhaltades per la expo de fotos de Lartigue i vam acabar, de reüll, ja tipes, sense oxígen, sota el mar de'n Barceló.

I no em puc treure del cap la sala clarobscura. Vull tornar-hi. I em vull quedar al quadre blanc. Per sempre.

He descobert a en Barceló. I ara vull viatjar al seu món. Em serveix el carnet de submarinista?

Quina emoció tenir tant per nedar...

Dia de regla

La història d'un tros de l'altra Gràcia

DAVANT L'IMMINENT DESALLOTJAMENT
DE L'HORT COMUNITARI DEL C/ BANYOLES, 5
12 de juliol de 2010 9h

Ara fa dos anys, a l'Observatori de Gràcia, col·lectius i veïnes del barri vam coincidir en que n'estavem fartes de tanta especulació amb els solars i els pisos buits, portàvem anys veient com el barri es transformava en un aparador més de Barcelona, com el teixit social i econòmic s'anava deteriorant, desequilibrant en favor del millor postor.
Alguns no ens coneixíem de res, algunes cares conegudes, i un punt de trobada: la indignació i les ganes de fer alguna cosa per denunciar la situació del barri. Els espais buits no fan Gràcia.
Tot va passar com les coses inevitables: el dia 25 d'Octubre del 2008, un centenar de persones vam entrar a un solar abandonat durant 4 anys després del desallotjament del CSO El Monstru, al carrer Banyoles nº5. Aquella tardor un col·lectiu de veïnes i veïns del barri vam començar la transformació d'un espai buit en un Hort Comunitari. Volíem que fos un hort autogestionat i va esdevenir molt més: un centre cultural a l'aire lliure, un lloc de trobada dels veïns, un espai disponible per les activitats dels col·lectius del barri, un referent per a moltes persones, un lloc per aprendre de tot...la Tribu, bicipOp, XIC-Gràcia, esplais, caus, casal de Siracusa, cooperatives amb Gràcia, cursos d'agricultura ecològica, programes de ràdio, graffittis, compostatge, dinars populars...un espai buit s'havia transfomat en una olla plena d'activitat i sinergies.
Al cap de 6 mesos vam rebre la denúncia de les propietàries i l'hort es va transformar també en un espai de resistència i legitimació social. Diversos aplaçaments del judici, una demanda d'expropiació adreçada al districte de Gràcia, centenars de mostres de suport de tot arreu, mirades acadèmiques, mediàtiques, activistes, personals...l'hort, com a el símbol de l'absurd de l'urbanisme especulatiu, prenia força.
Tot el procés judicial ens va demanar molta força. El col·lectiu vam omplir a la tardor del 2009 la sala de vistes dels jutjats de Via Layetana: van poder declarar els testimonis, es van acceptar totes les proves (Projecte escrit de l'Hort, fotografíes, adhesions...) i a finals de tardor va arribar la sentència previsible i frustrant: segons la llei la propietat privada està per sobre dels drets socials i ambientals de les persones.
L'hivern ha estat molt llarg, les faves, els enciams, els pèsols, les bledes, els espinacs han crescut ufanosos sota les pluges. La primavera ha portat un nou planter i també la sensació de ressaca del col·lectiu després del judici. Enmig del replantejament de l'espai, d'una parada reflexiva i necessària per continuar endavant, ha arribat l'ordre de desallotjament. Paciencia, estamos plantando. El sistema (propietat privada, legalitat,impasibilitat) vol menjar-se de nou un espai ple de Gràcia. Però les persones som les que omplim i donem sentit als carrers I els espais buits continuen foradant el barri a cada cantonada. Les arrels de l'hort han arribat molt lluny i omplen ja altres solars de vida. I ompliran. La vida no s'atura amb l'asfalt. L'hort pot créixer a tot arreu i totes podem ser horteres!!

Concert

Surfing Sirles al popArb

Ho torno a dir:
BESTIAL

popArb 2010

El popArb va donar per molt,
per suar l'electrònica dels Mendetz,
avorrir-nos amb els 40 de la Fe,
cantar Mishima com el primer dia,
bogeria amb el pogo salvatge dels Surfing Sirles
pell de gallina amb el Will Johnson i els Anímic,
piscina amb mojitos i patates amb crema solar,
Roger Mas, el geni que entra poc a poc,
Sanjosex, la veu dolça que no arriba del tot,
els Pinker Tones com els Pet Shop Boys,
i per acabar Miqui Puig i el cansament acumulat.

El vídeo és de Joan Colomo, als teclats el Guille, habitual de la barra de l'Helio i còmplice de'n Martí Sales als Surfing Sirles. Els dos, millor en directe. Els dos, bèsties per domesticar.

Moriarty covers Chocolate Tom

Don't go to church on Sunday
Don't get on my knees to pray
Don't memorize the books of the Bible
I got my own special way
I know Jesus loves me
Maybe just a little bit more
I fall down on my knees every Sunday
At Zerelda Lee's candy store
Well it's got to be a chocolate Jesus
Make me feel good inside
Got to be a chocolate Jesus
Keep me satisfied

(...)

Stand in my way

one two three
two two three

it's not what you said
it's just how you said it to me
it's not what you said
it's just how you said it to me
could you stand in my way

it's not what you did
it's just how you did it to me
it's not what you did
it's just how you did it to me
could you stand
could you stand in my way

could you stand
could you stand
could you stand in my way

Els penyassegats de Palamós

M'he llevat amb un somni enganxat als llençols de la meva besàvia: una platja a Palamós amb uns penyassegats rectes, com els de Salina:

Un munt de gent a la platja, celebrant. I jo, amb ganes de celebrar, deixo les meves coses (no les necessito) a la sorra. Les abandono, celebro, despreocupada. De sobte, les coses! torno on les havia deixades, em falten els diners i una nena de la platja em mira: "els tinc jo". Li demano i sense resistència em condueix per un bosquet de pins fins a un home. Sense por li demano de nou els diners a la nena. Ella mira l'home, l'home assenteix, em torna els 30 euros i jo li'n dono 10. Celebro el moment.

No torno a la platja, em desperto amb una sensació estranya, conec a la nena. Conec a l'home. No conec a la gent de la platja. No he estat mai a Palamós. He estat a Salina. Aquella platja dels penyassegats...

Laura

Laura, Laura
Laura, Laura
Laura, Laura
Come back

Laura
Laura
Come back

Laura
Laura

Let's find a place
A happy place
We can find

Miro el meu nom. Sí sóc jo. 32 anys sent jo. Sí, ja estic vivint. Sí, ja ha començat, ja. Fa temps va començar, no en fa tant que vaig decidir viure segons jo. Fa uns minuts que el nom que em van posar els meus pares, Laura, ha ressonat dintre meu. Ja era hora diran alguns. Quin susto, dic jo. Tot plegat per un amic que m'envia Laura a la wikipedia. I imatges de la peli d'Otto Preminger, amb Gene Tierney, Laura. Gran peli. Bonic amic.
Em produeix commoció identificar-me amb el meu nom. Dr. Freud, què voldrà dir? He sentit un estrip, trencadís de capa protectora. Sento que el meu nom em relaciona amb l'exterior. Jo, en la eterna conversa amb mi mateixa, no necessito el meu nom. És un efecte semblant a quan marco el meu número de telèfon, sensació extranya. Being Laura. He entrat al túnel. Miro al meu voltant, a casa meva, i a tot arreu posa "laura". I m'esgarrifo de la soledat.

El pudor no em deixa gaudir d'aquest moment mirall. Narcís. Mai m'hi havia entretingut. I ara em quedo embaladida. M'agrada...?

Deixa créixer l'estrany

Ara, per fi, Mishima

2 de juny del 2010, Apolo
Apoteòsic

Confeso

He caigut al parany,
sóc fan de McNulty:
dino i sopo amb ell, als carrers de Baltimore,
somio amb cabines telefòniques,
polis garrulos,
detectius atractius:
Kima&Jimmy,
tinents d'èban,
droga,
negres,
putes,
jutges
corrupció,
persones, moltes persones.
Un clàssic?
un clàssic ja bàsic.

Invisible(fins la pàg.114)

Encara no sé per on va,
em duu de la mà a les fosques
i no paro de llegir.
Hi ha algo en el personatge
que m'enganxa a ell,
hi ha algo en la cadència de les paraules
que em transporta com si anés amb tren.

I vaig amb tren, cada matí,
i aquest matí, la doble sensació ha estat

flume

Au!

+

=

Tinc el Steissbein adolorit
la kreuzbeinbasis colpejada,
AU!

Mis(s;) gafas

qué peligro

Parlar en prosa

" En aquell país, parlen en prosa. I no només hi parlen, sinó que hi viuen. No prohibeixen la poesia: la fomenten, oficialment; però es desfan de l'ànima de les coses, dels interiors als quals la poesia una vegada, en una altra era, es va referir. En aquest sentit són com nosaltres."

El lladre d'ànimes, Charles Baxter.

Ferocidades

Dos ferocidades guardo
desde muy chica:
una caza las cosas
con ansia viva;
otra las encarcela
en metafísica.

Isabel Escudero

Feliç! Sant Jordi...

Preludi primaveral...
no pel cel sinó pel desgel.

Ahir, vida entera, vaig viure com el dia corria lleuger, des del matí al tren sense música, sense llibre, sense angoixa, només ser-hi i prou. Jornades culturals a l'institut, amb l'alegria adolescent brollant pels passadissos. Alegria contagiosa.

Sense expectatives però amb l'aplom de qui trepitja terra, vaig dinar a caseta, vam recórrer les Rambles farcides de massa, vam fer un cafè espontani i distret, i plat final, conversa amb la Minúscula, editorial que ja incloc en els petits tresors descoberts de la mà de g. Si "Esto es Nueva York", estamos en Barcelona.
Afegit:tres portades meravelloses de l'editorial Impedimenta ens fan somiar en paisatges dibuixats.

El plugim avisa però no espanta. Una rosa, un llibre i una tomatera al menjador de casa, casapares, amb la gata recordant-me el sentiment felí de llar. Ahir, però, les ungles retràctils oferien la pota suau, esponjosa. Posologia: un cop cada gust, 30min.

El dia fàcil desemboca al Ikastola, amb els amics de l'altra vora, entre guitarres i versos, converses de lágrimas negras i sentiments a rosa de pell. I una oferta: escriure lletres per alegrías.

Dies així desperten a la primavera. Estic preparada.

The Wire!_per fi...

Ja vaig pel 4rt capítol i estic enganxada...
un altre regalet del guionista,
i de DeuVeDés (que no regal, que són 3€, però tant a prop de casa i tant fàcil...!)

gK, penso en tu, en lo incomprès que et devies sentir quan predicaves al desert...
n'hi ha que som dures de mollera,
reflexos lents,
decisions que esdevenen gairebé estats;)

Not an egg

Dinosaur egg, oh dinosaur egg
When will you hatch?
'Cause I got a million people coming on Friday
And they expect to see a dinosaur, not an egg

Robot slave, oh robot slave
When will you spring to life?
'Cause I got a million people coming on Friday
And I don't expect to serve them drinks myself... myself

My own reflection... oh my own reflection
Do you think anybody else thinks you're quite as handsome as I do?
Probably not 'cause they're not me, and I am biased

Solitude, sweet solitude
When will you, when will you disappear?
Cause you're an acceptable guest sometimes
But you'll not be a long-term friend of mine

My solar body, oh my solar body
When will I join you out of this flesh?
'Cause I am sick and tired of being sick and tired
I'd much rather be a golden ball of light, but still have sex

Tortured spirit, oh tortured spirit
When will you appear?
'Cause I got a million people coming on Friday
And I don't wanna have to scare the shit out of them myself

Scout Niblett

No trobo la cançó al goear, però sí que està al Spotify. Quan les obsessions semblen triades pel guionista per donar un respir a la protagonista_i la salven. Aquesta cançó-aquesta cantant omple hores i hores de les últimes setmanes. I avui que em paro a entendre la lletra. I ve al Primavera Sound. I aquest petit cercle que es tanca em dóna una petita calma. La teen que em poseeix s'excita amb aquestes coincidències, sent que el món gira amb una raó de ser i la necessita perquè no la té.
Innocent, es pensa que la trobarà...;)

Desig d'infància

Que el meu cos fos tant innocent com per deixar sentir i rebre una altra pell que no espera res de mi.
Que només m'espera a mi.
Que la meva ment fos tant innocent com per deixar al meu cos sentir i rebre sense esperar res.
Sense esperar res de mi. Només a mi.

I ells allà immòbils. (...). Com un encanteri. Sense ni un pensament al cap, un pensament autèntic. Només estupor, meravella.
Oceà, Baricco.

I em falten destrals,
destrals contra l'heura de mots i mentides,
que em volta de somnis i escenes fingides,
de cúpules falses d'esquemes mentals,
i enyoro un cel clar,
i un món primigeni i un temps d'infantesa
on sigui possible la pròpia sorpresa.
(...)
Preguntes, David Jou.

¡Todos a sus puestos!

Claro que lo sé,
lo tengo más que claro:
los días claros son muchos
y los días buenos, raros.

Duró la efímera rosa
lo que duran los suspiros,
lo que una mariposa
dura fuera del Retiro.

Y aunque no haya una razón,
¡todos a sus puestos!
La vida puede que no
se ponga mucho mejor que esto

Por una vez que no duele,
¡todo el mundo a bordo!
Y que la pena cante hoy
en oídos sordos.

Claro que también
melancolía manda.
Con su pluma minuciosa
deshace afanosa lo que uno anda.

Dejemos que esa nostalgia
nos bese la cara seca,
como el sol de los domingos
besa la plaza de Chueca.

Amar la trama, Jorge Drexler.

Estic intentant quadrar a tots els meus exèrcits d'enanos. Com costa la disciplina...!masses veus opinant, massa poc silenci. Massa cansanci...
De moment, la estratègia és aprofitar el privilegi de les vacances, la soledat,el nou disc de Drexler, la lectura, el cine, el sol i la casa per buscar quelcom que flueixi dintre meu, un rierol que serpentegi despreocupat cap avall i sense esforç. Amar la trama más que el desenlace. Estic en vaga de zel de mi mateixa. Retorn a la vida minimalista, els petits gestos, petits desplaçaments on trobar-me entre tant soroll. Trobar-me tota, la vida entera como un acontecimiento excesivo...
En fin, a veces ya no consigo organizar todo esto. Porque, mire, despertar a las cuatro de la mañana en un cuarto vacío, encender un cigarrillo... La pequeña luz del fósforo levanta de repente el volumen de las sombras, la camisa colocada sobre la silla alcanza un volumen imposible, la vida nuestra... La vida nuestra, la vida entera está allí como... como un acontecimiento excesivo. (Fragment de Helberto Helder citat ahir per Vila-Matas al País).

Memoria emocional

“Mientras las experiencias que guardamos en la memoria verbal van perdiendo poco a poco su intensidad original, los sucesos estremecedores que se archivan en la memoria emocional no cambian. Su vigor no se marchita con el paso del tiempo y, al rememorarlos, revivimos las experiencias abrumadoras pasadas como si estuvieran ocurriendo en el presente”.

"Una vez que las víctimas recobran los sentimientos básicos de seguridad, de esperanza y de control sobre sus vidas; una vez que ordenan los recuerdos, los explican e integran en el resto de su biografía, y una vez que se reconectan con el entorno social, solo les queda emprender con confianza el trabajo de la reconstrucción de su futuro.

Violencia en la intimidad, Luis Rojas Marcos.

under reconstruction...

"Respetaba a su esposo como respetaba a la oficina de correos, como algo grande, seguro, inamovible; y aunque sabía que era escaso de ideas, apreciaba su valor como hombre, en abstracto."

Dublineses, James Joyce

Música, música, música

Al "Shh...no se lo digas a nadie", tots el diumenges al vespre, c/Torrijos amb pl. Virreina, Gràcia. Podreu sentir la Flor de Estambul cantada, sentida, per la Cris. Paul a la guitarra. Gandom a la tarima.
Emocions properes al barri. Els amics fan la vida fàcil.

Skinny love

Més obsessions musicals...

Teo crece

Scout Niblett

Última obsessió musical

Matí al pati

Música de calma i temporal

La neu s'ha fet gel a Gelida i s'han suspès les classes.
Dia lliure, lliure de plans encaixats en una agenda. Dia regal.
El temporal ha deixat Barcelona delicada: el sol ha sortit desesperat i empeny la neu amb una llum que gairebé es pot tocar. Davant les finestres del pati cau una cortina d'aigua fina, l'edifici regalima. Per un dia la ciutat sembla camp.Darrere, el cel blau, lluent, i la llum que ho reflexa tot. Ressaca deliciosa.

Neu al pati-Barcelona 8 de març 2010

Pati de casa 15h de la tarda

Pati de casa 21h de la nit

Pati de casa 21h de la nit

Vent de primavera

El simulacre de primavera ha portat un vent càlid ple de presagis, el meu cos s'ha inflat d'inquietut expectant, la sensació de que s'apropen canvis ha accelerat la fugida endavant, farta ja de l'hivern dintre de mi. Aquest hivern que ha portat dies lluminosos i se'ls ha endut, i m'ha deixat descolocada jo, animal exigent i estacional. Com els ametllers esfereïts he florit en ple desembre i la neu ha cobert les branques. La neu pesa, es fa pesada, gelada. Un dia de sol i torno a sentir vibrar els borrons, els aires de canvi, la primavera dintre de mi. Però ha tornat la neu i el sol i la neu i el sol...cicle inorgànic, descavalcat, amb un eix feble que treballo dia i nit per sostenir.

Sort que l'univers és inexorable, el nostre temps que gira com una baldufa no enten d'estancaments, el dia s'allarga encara que em resisteixi a confiar-hi, i l'aire calent, presagi dels canvis, arriba ja vehement i m'acaricia el pit, el deixo entrar pels botons de la camisa i porta una eufòria meravella de les sensacions.
Sentir el meu cos càlid m'arrela a mi. Records adventicis intoxiquen la saba que vol córrer pel meu cos arrelat. El vent la purifica...

Vull deixar l'abric a casa i afrontar el fred amb impertinència. Espero de cara ja la última gelada.

"NACÍ PARA SUFRIR PERO VIVO VACILANDO"

Pintada en una paret dels carrers del barri de San Roque, Badalona.
Sense ànim d'ofendre els sofriments, of course.

Ara

És tant dura i tant simple la realitat
(del passat)
tant elaborades i subtils i de vegades barroeres les màscares,
que m'he perdut entre lianes i fils que s'arrelen en llocs equivocats,
em fan embogir en aquesta tela plena de pedaços i nusos
(que sóc jo).
En aquesta selva de punxes i flors
(que sóc jo).

No trobo la sortida,
em calmo escoltant el cant dels ocells,
la fressa del vent a les fulles,
tocant la llana pura i suau,
però quan tot calla, quan les mans no senten,
no trobo la sortida.

Sento crits allà al fons,
m'angoixa pensar que potser allà el cel és clar.
I no hi sé arribar.

Bruja

Deja caer las agujas sobre el regazo. La mecedora se mueve imperceptiblemente. Paula tiene una de esas extrañas impresiones que la acometen de tiempo en tiempo; la necesidad imperiosa de aprehender todo lo que sus sentidos puedan alcanzar en el instante. Trata de ordenar sus inmediatas intuiciones, identificarlas y hacerlas conocimiento: movimiento de la mecedora, dolor en el pie izquierdo, picazón en la raíz del cabello, gusto a canela, canto del canario flauta, luz violeta en la ventana, sombras moradas a ambos lados de la pieza, olor a viejo, a lana, a paquetes de cartas. Apenas ha concluido el análisis cuando la invade una violenta infelicidad, una opresión física como un bolo histérico que le sube a las fauces y le impulsa a correr, a marcharse, a cambiar de vida; cosas a las que una profunda inspiración, cerrar dos segundos los ojos y llamarse a sí misma estúpida bastan para anular fácilmente.

(...)
Cuentos, Cortázar.

Just 'cause you feel it doesn't mean its there

In pitch dark i go walking in your landscape.
broken branches trip me as i speak.
just 'cause you feel it doesnt mean its there.
just 'cause you feel it doesnt mean its there.

There's always a siren
Singing you to shipwreck
(Don't reach out, don't reach out
Don't reach out, don't reach out)
Steer away from these rocks
We'd be a walking disaster
(Don't reach out, don't reach out
Don't reach out, don't reach out)
just 'cause you feel it doesn't mean its there.
(theres someone on your shoulder)
(theres someone on your shoulder)
just 'cause you feel it doesn't mean its there.
(theres someone on your shoulder)
(theres someone on your shoulder)
There there!

why so green and lonely?
and lonely
and lonely

heaven sent you to me
to me
to me

we are accidents
waiting waiting to happen.

we are accidents
waiting waiting to happen


WAITIIIIING, WAITIIIIIIN', TO HAPPEEEEEN!!
OOOOOOOH UUUU YEAAAAH!

Quin dissabte que portoooo!!!!

Delicatessen

Banda sonora de dissabte pel matí
amb el solet eufòric creuant el passadís de casa,
descarat.

You will be crowned...alone

En Micah m'acompanya aquests dies...

It is said
that you cannot be found
under rocks or broken skull
I will lay down
I will lay down
I can be found beneath the rose
beneath the rose
alone

Safe to say
that I'll never be found
broken bones holding loose
you will be crowned

you will be crowned
queen of all you have found
you have found
alone

It is said
that you cannot be found
under rocks or broken skull
I will lay down
I will lay down
I can be found beneath the rose
beneath the rose
alone

*Felicitat*

Dia d'amics,solet,
mudança del dia dels trastos,ventet,
el xino bo,
panxa plena,panxa contenta
fred fresquet.


mariner sota el mateix cel,
cel clar i transparent
mariner cap on bufa el vent.


a terra,
al terrat,
felicitat.

Gran Dominique

La musique, La musique (2009)

Sensibilitat, intensitat, electricitat, elegància...Dominique A.

Toma de tierra

¡¡Tierra a la vista!!
Salvamos la flota
no sin ayuda,
las lanchas *g* llegaron raudas, cargadas de dulces y chalecos.

La tripulación está a salvo, hemos pisado una isla, no parece muy frondosa pero el solecito da en la cara.

Pasaremos unos días aquí: la tripulación, hambrienta y exhausta, necesita descansar.

En breve retomaremos la travesía por este océano cargado de criaturas fantasmagóricas.

Todo esto en aras del conocimiento, la ciencia de las profundidades.

"...bufa el vent de mar, portant l’edicte d’ una salvatge llibertat inconscient, oblidada, oprimida, envilida per tota una vida (...). I és clar, no pot no sentir-ho. Aquell buit al seu voltant, sense parets ni portes tancades i, al davant, tan sols un immens i excitant mirall d’ aigua, això sol ja seria una festa dels sentits, una orgia de nervis, i encara ha de passar tot, la mossegada de l’ aigua glaçada, la por, l’ abraçada líquida del mar, la sotregada a la pell, el cor a la gola..."

Elisewin, Oceà-Baricco.

I'm running out of patience

No la dedico a l'amor. Ara l'amor té poc a fer. No tinc espai. Estic plena de cansament.
La dedico a l'amor propi.Arriba l'amor i l'amor propi, petit, rabiut, s'esquinça.
I esquinça tot el que troba.
Feta pols aquest divendres.
Cansada.
Pesada.
Running out of patience.

Tiet Mateu, 8 de gener, Ulldemolins

Jua, jua, jua!!

El foll

Tarda de diumenge al Museu Picasso. Un luxe viure a Barcelona;)